EL NOM, EL MÓN

Eva

Fa poc vaig llegir l'escriptora i periodista Eva Piquer parlant del seu nom: "De petita, per cert, no m'agradava gaire el nom que els pares m'havien posat (vaig néixer en plena tongada d'Eves), però ara m'hi reconec i tot, en el meu nom de primera dona". Vaig pensar que aquest procés, el d'anar-nos acomodant al nom que no vam triar, acostuma a passar. T'hi acostumes, li agafes afecte, t'hi identifiques i acabes per sentir-lo tan teu que no el canviaries. El rebuig inicial el pot provocar un nom que trobem antiquat, o massa llarg, o massa comú. "Vaig néixer en plena tongada d'Eves", diu la Piquer. I té raó, perquè Eva és un d'aquells noms que es va posar de moda com una autèntica febrada. He mirat les estadístiques: a la dècada dels 50, a l'Estat hi havia registrades 1.600 nenes amb aquest nom, a la dècada dels 60 van passar a ser gairebé 7.000 i a la dècada dels setanta... gairebé 30.000!

A començaments dels 60, els capellans encara posaven pegues per batejar una nena amb aquest nom. Eva era la dona que havia desobeït Déu, la dolenta, l'esca del pecat. Per suavitzar-ho, l'Església proposava afegir-hi un Maria: d'aquí la popular cançó de Fórmula V que explicava la història d'aquella noia que se'n va anar caminant per la platja, amb una maleta de pell i el biquini de ratlles. Tot això "sense la menor indulgència", recordeu-ho! I, posats a recordar, he de confessar que a mi, Eva, sempre m'ha fet pensar en uns xiclets que compràvem de petites per les col·leccions de cromos que oferien. Els xiclets es deien Niña i l'àlbum que jo vaig fer sencer duia l'imponent títol de La moda desde Eva . No recordo el cromo on devia aparèixer la primera dona, imagino que amb algunes fulles de parra situades estratègicament...

Més enllà d'aquestes anècdotes nostàlgiques, Eva és un nom amb moltes virtuts: curt, sonor i semblant en tots els idiomes. I també arrossega l'inconvenient que dues de les dones que hi han afegit càrrega connotativa són personalitats discutibles: Eva Perón -coneguda com a Evita- i Eva Braun. Tot i així, és un bon nom, "la que dóna vida".

Més continguts de llegim