EL NOM, EL MÓN

Eugeni

És ben sabut que Eugeni/Eugènia és un nom d'origen grec i de noble significat: eu , que vol dir bo o bonic, i genos , que vol dir origen o naixement. És a dir, que els Eugenis i les Eugènies, segons el seu nom, són ben nascuts i ben nascudes o de bon origen. Deu ser per això que és fàcil trobar aquest nom en les famílies més aristocràtiques, les que es consideren d'arrel noble. Així podem recordar Eugènia de Montijo, l'andalusa que va arribar a ser emperadriu dels francesos pel seu matrimoni amb Napoleó III, la reina Victòria Eugènia de Battenberg, casada amb el rei espanyol Alfons XIII (i àvia de l'actual rei Joan Carles), o l'única filla de la duquessa d'Alba, Eugenia Martínez de Irujo.

El nom en masculí tampoc no es queda enrere: s'han dit Eugeni divuit sants, entre els quals hi ha quatre papes, un emperador romà, set reis d'Escòcia i diversos prínceps europeus. A Catalunya, molts anys abans de la gran popularitat de l'humorista que sempre estava seriós, el nom d'Eugeni s'associava a l'escriptor i filòsof Eugeni d'Ors. L'autor de La Ben Plantada i Gualba la de mil veus es va fer un nom indiscutible amb les glosses que escrivia per a La Veu de Catalunya , uns articles que, a partir d'anècdotes potser trivials, acabaven dissertant sobre art o filosofia.

L'escriptor signava aquestes glosses amb el sobrenom de Xènius, que venia a ser un diminutiu del seu nom però que, inevitablement, remetia a la paraula geni. I de Xènius anem a Xènia, per acabar parlant d'aquest nom que es va posar relativament de moda a Catalunya fa uns anys. Xènia pot ser, evidentment, el diminutiu d'Eugènia -com Xènius ho és d'Eugeni-, però resulta que, a més a més, també és un nom amb totes les de la llei. Es d'origen grec i ve de xenos , que vol dir estranger. Segons les fonts, Xènia voldria dir estrangera, o bé aquella que és hospitalària amb els estrangers. En qualsevol cas, tot i compartir l'arrel, el nom no té res a veure amb la paraula xenofòbia, millor dit, vindria a ser justament el contrari.