Reportatge
JORDI NOPCA
Barcelona

Escriure en anglès ‘from Barcelona’

El grup Writers in Barcelona aplega actualment una trentena d’autors angloparlants que es reuneixen setmanalment en un bar de l’Eixample per comentar les últimes narracions i els projectes de novel·la en què treballen

Un escriptor treballa en la solitud més absoluta, però de tant en tant necessita -potser per no acabar de parar boig- contactar amb persones que, igual que ell, intentin obrir-se camí en el tortuós, imprevisible i sovint injust món de les lletres. La sensació d’avançar a les palpentes, sense el suport de ningú que entengui el món propi, ha d’aguditzar-se una mica més en cas que l’autor es trobi en una realitat lingüística diferent de la que constitueix el seu cosmos creatiu. El grup Writers in Barcelona aplega actualment una trentena d’autors angloparlants que es reuneixen setmanalment en un bar de l’Eixample per comentar les últimes narracions i els projectes de novel·la en què treballen. Hi ha gent d’Escòcia, Anglaterra, els Estats Units, Noruega, Irlanda, el Canadà, l’Índia, Espanya, Alemanya i Grècia. “Per les reunions de Writers in Barcelona hi deuen haver passat més de 200 persones”, diu Andy Allen, que juntament amb John Bentley condueix les sessions des de fa dotze anys. “La nostra feina és coordinar les trobades, i cada setmana comentem els contes o els fragments de novel·la de tres o quatre membres del grup -explica-. Hem de tenir els textos uns dies abans de les reunions, perquè així els reenviem als altres companys perquè els llegeixin. Cada dijous quedem a quarts de vuit al bar El Pato Loco i fem una crítica constructiva dels relats, del que funciona i del que no”.

Més enllà de la relació professional, el grup literari acostuma a anar a prendre alguna copa després de veure’s. “Fem una calçotada anual, pícnics i sortides al camp -continua Allen-. Ens ho passem molt bé: el grup és també una activitat social”.

Del grup al llibre

A finals de l’any passat, Writers in Barcelona es van decidir a anar un pas més enllà en l’aventura literària. ¿I si publicaven un llibre col·lectiu, amb una narració per persona? No era la primera vegada que els creadors en llengua anglesa residents a la capital catalana feien pinya: entre el 2009 i el 2013 va córrer, sempre en circuits molt limitats, la revista Barcelona Ink, de la qual es van publicar 13 números, i més d’una dècada abans -el 1997- es va fundar The Barcelona Review, magazín online que ha publicat ficció, poesia i ressenyes en anglès, castellà i català (l’única versió que ja no s’actualitza és la catalana).

Una de les integrants del grup, la canadenca Emily McBride, va decidir fer realitat el somni d’editar una primera antologia de Writers in Barcelona. “Cada setmana llegia les interessants ficcions que enviaven els meus companys -recorda-. I vaig pensar que havíem de fer alguna cosa per donar a conèixer aquesta feina. Una altra intenció era enfortir la comunitat angloparlant que viu a Barcelona. M’encanta viure l’activitat literària del país, però el fet de viure en un lloc on la llengua principal no és la meva em feia sentir una mica desconnectada del que passa en la literatura en anglès”. McBride, que ha fet traduccions com a freelance, ha editat llibres d’arquitectura durant dos anys i actualment s’ocupa d’una revista d’una escola de negocis, va fer equip amb l’escriptor i dissenyador Víctor García Tur, la seva parella. “Va ser ell qui va tenir la idea”, reconeix. Així i tot, ell treu ferro a l’assumpte i diu que “només” s’ha ocupat del “disseny gràfic” dels dos números. La llavor del projecte va ser el booklet conjunt Misunderstanding. “Eren dos contes sobre el malentès i el xoc cultural -diu García Tur, que l’any 2008 va guanyar el premi Documenta amb el llibre de relats Twistanschauung -. El conte de l’Emily explicava en anglès un afer a l’aeroport d’Amsterdam entre un escriptor monolingüe i una traductora. El meu era en català, i era una inversió del dietari Noa Noa, de Paul Gauguin: explicava un món en què les dones són les capitanes i conqueridores, i arriben a una societat remota de nadius homes amb qui tenen relacions”.

McBride va reunir 14 narracions de Writers in Barcelona, García Tur va donar una forma elegant al llibre i així va néixer la primera referència en format llarg de New Niu Press, que va sortir aquest Sant Jordi, Flowers and Serpents. “Del primer número en vam fer 135, i del segon n’hem fet 240”, diu l’editora. El número d’històries també ha crescut: Flowers and Serpents: the Gift Issue en conté 23. Ja tenen plans per a una nova entrega de narrativa: “Sens dubte, la nostra intenció és fer un tercer número el pròxim Sant Jordi. I m’agradaria poder fer alguna cosa en anglès, català i castellà, però això potser és un projecte diferent de New Niu Press”. Potser quan les tres realitats lingüístiques convisquin les relacions entre comunitats acabaran de lliscar amb fluïdesa.

Cinc dels noms del col·lectiu literari

Kristina Trcka

Poc després de llicenciar-se a la Universitat d’Indiana en llengua anglesa –especialitzada en escriptura creativa–, Kristina Trcka es va traslladar a Barcelona, on ha viscut durant els últims quatre anys. “La primavera del 2012 em vaig apuntar a Writers in Barcelona, i ha estat una influència positiva en la meva feina, perquè des de llavors tinc més empenta per acabar les narracions que abans començava i que deixava estar a mig –assegura–. De vegades, només cal que algú et digui que li ha agradat molt l’últim que vas fer per esperonar-te a continuar”. Ara mateix, l’escriptor preferit de Trcka és Jonathan Franzen. Treballa en una novel·la satírica sobre un cantant de country a punt d’arruïnar-se que decideix rellançar la seva carrera explotant “el costat fosc” d’aquells concerts que es munten per recaptar fons quan hi ha desastres naturals.

Keith Rosser

Al britànic Keith Rosser li agrada llegir, sobretot, novel·les que el facin riure. És per això que entre els seus referents hi ha Mark Haddon, William Sutcliffe, Hugh Laurie –conegut sobretot pel paper de Doctor House– i D.B.C. Pierre, autor de 'Vernon God Little'. “Escriure és una afició molt solitària, i em motiva i m’inspira tenir companys al voltant que fan el mateix que jo, perquè així puc llegir el que fan i al mateix temps rebre les im- ¡¡pressions dels altres sobre el que jo escric”, explica. Des de fa tres anys es reuneix amb el grup literari que condueixen Andy Allen i John Bentley, i actualment aprofita que no té feina estable per treballar en “una novel·la còmica de misteri i en un llibre de contes”. A l’última narració, Sacrifice, “un rei ofereix el seu fill únic a un drac per calmar-li la gana, però això revela secrets familiars tenebrosos”.

Caroline Mbaya

“La tardor del 2012 vaig marxar de Kènia per venir a estudiar a Barcelona i no vaig trigar a adonar-me que aquí hi ha poca gent que parli anglès, cosa que dificultava trobar detalls per a les meves narracions”, diu Caroline Mbaya. El seu gènere preferit és el relat, així que Writers in Barcelona és el lloc ideal per compartir la seva passió per l’escriptura de poca extensió i alta exigència. “M’encanta llegir llibres de narracions d’escriptors de tots els continents, això amplia la meva visió del món
-admet–. Alguns dels meus referents són Chinua Achebe, Steven Wingate i Paulo Coelho”. Mbaya prepara el seu primer recull, que estarà integrat per setze contes “explicats des del punt de vista de diverses dones de Kènia”. A The gift issue narra com una dona ha d’explicar a la família que la cunyada ha estat infidel al seu germà.

Joel Graham

Va créixer a Iowa, però va passar 15 anys a Londres treballant “de consultor del món empresarial a nivell europeu” abans d’arribar a Barcelona, on fa de traductor autònom per a diverses universitats. Un dels seus últims projectes va ser traduir 'Ce- mentiri de Sinera' i 'Final del laberint', de Salvador Espriu. Totes dues van ser guardonades a Anglaterra i el 2015 seran publicades a la revista nord-americana 'Metamorphoses'. “M’encanten els modernistes i els modernistes tardans com, per exemple, Virginia Woolf i Patrick White, o fins i tot John Banville i Marilynne Robinson –diu–: però també la barreja de gèneres i els canvis radicals de gènere dins d’un únic conte o novel·la que es troba en un escriptor tan universal com Haruki Murakami”. Graham va per feina: treballa en dues novel·les i en dos reculls de contes.

María Macaya

Nascuda a Madrid, María Macaya ha viscut als Estats Units i Suïssa abans d’instal·lar-se a Barcelona aquest setembre. “Treballo en una novel·la des de fa tres anys, i en tinc escrites dues terceres parts –explica–. A Suïssa ja formava part d’un grup d’escriptors, i una de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar va ser buscar-ne un aquí”. Es va apuntar a Writers in Barcelona tan aviat com els va localitzar a través d’internet. “El grup m’ajuda a veure la ciutat des del punt de vista d’un conjunt heterogeni de membres que volen integrar-se a la ciutat i que, sovint, tenen feines vinculades amb l’estranger”, diu. La protagonista de 'The warning of the fish' és la filla d’un pescador que pesca un peix enorme i es converteix en el fals guru de Zihuatanejo, a Mèxic, als anys 70. A 'The gift issue' es pot llegir un fragment del futur llibre.