L'ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Elogi i enyor De la lectura

LA BIBLIOTECA DE SANT PAU I SANTA CREU TÉ UNA AFLUÈNCIA CONSIDERABLE D'USUARIS, IGUAL QUE LA RESTA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES BARCELONINES. / PERE TORDERA Zoom

UN CONTE DE POR DE NADAL

La setmana passada parlàvem de la necessitat d'ampliar la base lectora en llengua catalana. És imprescindible, però el que cal ampliar també és la base compradora de literatura en general, tant si és en suport paper com en suport digital. No tornarem pas a la discussió sobre per què la literatura digital triga tant a avançar a casa nostra. El preu n'és una de les principals raons. Encara ara recordem les paraules de Blanca Rosa Roca, directora de Roca Editorial, crec recordar que va ser en una ponència de l'última edició de Liber. Explicava que quan l'editorial anglesa va optar per rebaixar de 9,90 a 3,90 euros la versió d' El metge, de Noah Gordon, va vendre més de 23.000 exemplars de llibres electrònics en un dia. Això vol dir que el preu importa. I que un cop més, és molt millor 23.000 a 3,90 que zero a 9,90 euros.

Hi ha un públic disposat a comprar digital, doncs, però no a qualsevol preu. Un públic, ai las, probablement anglosaxó. A casa nostra, el problema més gran és la quantitat de possibles lectors -en català, en castellà o en el que sigui- que no estan disposats a comprar a cap preu. Aquest és el problema. O, encara més, la mare dels problemes: de llibres, ni gratis. És a dir, que tot i que els llibres més importants, els bestsellers més coneguts, es pirategen a l'instant (igual que la música o les pel·lícules), les xifres de l'esmentat pirateig literari no fan tremolar cap fonament. La descàrrega il·legal, en el cas de la música, es va multiplicar a nivells exponencials de manera molt ràpida i des del primer moment. Tan ràpida, que va liquidar la manera clàssica de fer-hi negoci en qüestió de poc temps. Amb els llibres, això no es dóna de manera significativa. I en el cas de Catalunya -o d'Espanya-, encara menys.

MR. SCROOGE 2.0?

Potser la problemàtica és més profunda i va lligada a un canvi de mentalitat. George Orwell, en el seu assaig Dins i fora de la balena, deia que els escriptors s'enfrontaven a "l'era de les dictadures totalitàries, una era en què la llibertat de pensament serà primer un pecat i després una abstracció sense sentit…" Orwell, tan previsor, preveia la restricció de la llibertat de pensament en un món progressivament tecnificat. Una de les maneres més perfectes de restringir l'esmentada llibertat és aconseguir el menyspreu pel llibre. Un podria afegir llenya al debat i dir: "Anem cap a un futur en què el fet de llegir deixarà de tenir la importància que ha tingut. Un cicle es tancarà i se n'obrirà un altre. No caldrà llegir. La cultura visual ho impregnarà tot. La majoria de la gent voldrà històries per ser vistes, no pas per ser llegides". D'aquí a la producció en cadena de novel·les gràcies a robots savis especialitzats hi ha un passet. Però la millor de les màquines de fer novel·les, per obscures i malèvoles intencions que tingués al darrere, sempre toparia amb una última barrera: llegir només és possible des de la privacitat. I la privacitat encara no es pot dominar. El més pràctic seria aconseguir, senzillament, que la lectura desaparegués. Que tot fos visual. Ho veuen? Encara no ens hi posem i ja ens surt un conte de terror nadalenc.

Més continguts de llegim