Eduardo Lago és un escriptor novaiorquès. Va néixer a Galícia però fa 26 anys que viu a Nova York. És escriptor de renom i professor de literatura al Sarah Lawrence College. Amic d'Enrique Vila-Matas, aquesta setmana va presentar amb ell a la Laie de Pau Claris la novel·la Siempre supe que volvería a verte, Aurora Lee . El llibre està publicat per Malpaso, una nova editorial independent de Barcelona, de valents amb experiència i excel·lent gust literari.
Vila-Matas va començar la intervenció amb una anècdota deliciosa que el 2011 ja van traslladar al cicle Kosmopolis del CCCB. El 2008 van visitar tots dos el cementiri del Bronx, a Nova York, on està enterrat Herman Melville. La parella literària va demanar a una patrulla de la policia de cementiri si sabien on era la tomba de l'escriptor. Els policies eren dos llatins, segons Vila-Matas, que no sabien qui era Melville. El més fascinant és que un d'ells era un fanàtic de Thomas Pynchon. "Llegia els llibres de Pynchon entre les tombes", segons Vila-Matas. Per Lago i ell, era un senyal del destí, que potser un dia podrien saludar l'últim mite de les lletres americanes que els queda per conèixer.
La peça central de Siempre supe... és l'estudi de l'obra inacabada de Vladimir Nabokov L'original de Laura (Edicions 62). Lago va fer un salt cap endavant en el desenvolupament del llibre quan un dia es va trobar l'escriptor britànic Martin Amis a la Cinquena Avinguda. Amis és un estudiós d'aquest treball de Nabokov i van quedar per veure's dos mesos més tard al festival Hay de Xalapa, a Mèxic. Lago aprofitava que Amis esmorzava cada dia sol a l'hotel, en un racó apartat, per timidesa -cinc dies dura aquest certamen-, per acostar-s'hi i parlar amb ell. El més curiós és que el primer matí que es van trobar al bufet de l'hotel, Amis llegia una biografia de Nabokov, Stalking Nabokov , de Brian Boyd. Vila-Matas va apuntar que durant molt de temps va tenir aquest llibre pendent de llegir a casa seva. Al final va optar per anar directament al que més li interessava: al capítol sobre una mort ben mediocre, res a veure amb la personalitat i obra.
