L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Cinema i literatura a la Laie

Aquest dijous passat a la llibreria Laie va tenir lloc un acte de declaració mútua d’amor entre la literatura i el cinema. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, com a part del cicle Diàlegs, va comptar amb la presència de l’escriptora Gemma Lienas i el guionista Albert Plans, moderats per Gemma Rodríguez. La història del cinema gairebé és la història de les adaptacions literàries al cinema. En els seus orígens, el setè art era bàsicament documental, una finestra al món real. Els germans Lumière, els inventors de la criatura, van declarar que mai no arribaria a passar de ser una atracció de fira. Visca la intuïció! Molt ràpidament, la necessitat de ficció es va fer present en el món de l’exhibició cinematogràfica. Al principi, amb càmeres fixes enregistrant obres de teatre. La cosa, evidentment, no va funcionar.

JUNTS, PERÒ NO TANT

I es va anar imposant la necessitat de fer pel·lícules a partir d’un material literari pensat expressament per a elles. Aquí, una de dues, o t’ho feies tu (d’aquí l’invent del guionista) o agafaves la feina feta d’un altre (una novel·la o una obra de teatre) i l’adaptaves (cosa que et tornava a portar al guionista). Des de llavors, la literatura i el cinema han fet un llarg camí junts que, sempre respectant l’autor original, ha donat grans resultats. Hi ha pel·lícules que milloren novel·les (el cas d’ El Padrí ). I, en general, el que cal assumir és que literatura i cinema són mitjans diferents, que tenen responsables diferents (l’autor i el director) i que, fins i tot, busquen resultats diferents. En l’acte de Laie va ser particularment interessant el debat sobre la tensió que es produeix a l’hora de lligar dues arts tan distants pel que fa a la realització física. I, sobretot, com es lliguen els interessos del món de l’entreteniment, que vol grans audiències i funciona a base d’èxits, amb la necessària preservació, com a mínim, de l’“esperit” de l’obra original. Lienas va remarcar diverses vegades que no li agradaven els autors que “ploraven” després de veure una adaptació cinematogràfica de la seva obra. Albert Plans, realista, afirmava que sovint els guionistes són uns “manats”. Tothom d’acord, això sí, que cinema i literatura, ara per ara, són inseparables.