MINÚCIES
JORDI LLOVET

La Capmany

Al temps que l’Institut d’Humanitats de Barcelona tenia la seu en un pis desguitarrat damunt de la Casa Beethoven, al costat del Palau de la Virreina, Maria Aurèlia Capmany, essent llavors regidora de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat, em cridava tot sovint al seu despatx del Palau per conversar-hi. Hom, que prefereix escoltar que parlar llevat que sigui en una classe universitària, hi acudia immediatament, i de bon grat. Les converses eren llargues i plaents, i semblava ben bé que la Capmany no fes altra cosa, en aquell casal, que conversar amb persones que, si res més no, tinguessin la capacitat d’escoltar-la.

Un dia la vaig convidar a fer un viatge a Nova York, dins el marc de les activitats de la Càtedra Barcelona - Nova York, i ella s’hi va avenir de seguida. “Ara bé -va dir de continent- he de viatjar en primera classe, perquè sóc grossa”. Vaig demanar el preu d’una butaca de primera i em vaig quedar esborronat quan m’ho van dir: mig milió de pessetes de cap a 1990. “Valga’m Déu -li vaig dir així que em va tornar a cridar-, això és massa car per a aquesta càtedra!” Ella es va entossudir com una reina. Jo no sabia què dir ni què pensar: l’alcalde volia que hi anés de totes passades. Llavors, a mi, que ja anava preparat, se’m va acudir aquesta facècia: “Maria Aurèlia, hi ha prou confiança entre tots dos perquè fem una prova: deixa’m prendre la mida del teu cul, i mirarem si trobem una classe intermèdia, no tan cara”. Dit i fet: vaig treure de la butxaca una cinta mètrica de les que encara fan servir sastres i cosidores, i vaig apuntar el resultat de l’amidament: 62 cm.

Buscant i rebuscant una companyia d’aviació comercial que tingués tres menes de seients -primera classe, business i turista- en vaig trobar una que tenia una classe intermèdia, amb seients de 60 cm d’amplada.

A partir d’això, tot va ser intentar convèncer la Capmany que, allà on s’encabeixen 60 cm, també n’hi caben 62. Va ser cosa de dues o tres conversacions més. La consellera va anar a Nova York, hi va conferenciar, i, en tornant, la vaig recollir a l’aeroport amb un ram de flors, de gran diàmetre, que havia comprat en una floristeria del carrer de Muntaner, a prop de l’escola Sant Miquel.