L’ESCUMA DE LES LLETRES

Búnquer de llibres

Les persones del segle XXI són les més individualistes de la història. Almenys, les dels països occidentals. Ens creiem lliures i no ho som. Però tampoc som babaus i, inconscientment, aprenem a pactar amb nosaltres mateixos els graus de cessió de “sobirania” personal. Vet aquí la gran paradoxa, l’home té les possibilitats més grans d’eixamplar la seva independència, la seva llibertat, i alhora està més exposat que mai a la manipulació total. Doncs bé, vet aquí que aguanta amb força inesperada el remei ideal, el de sempre, el de tots els temps: llegir. ¿I quin n’és el principal benefici? Precisament l’enfortiment de la privacitat. Ningú pot manipular el que llegeixes. A veure, ja sabem que quan ens enfrontem a un text ho fem amb totes les nostres circumstàncies personals. És a dir, que la manipulació potser la portem dintre nostre. Però en qualsevol cas, una lectura com Déu mana ajuda a reforçar el sentit d’independència, la sensació que, malgrat tot, encara hi ha un espai a la vida -cada cop més petit, és cert- en què podem ser nosaltres al 100%. Vet aquí la lectura com a resistència, la literatura búnquer. Ja n’hem parlat alguna vegada.

Llibres com papallones

I després, dins del búnquer, la papallona: la necessitat de ficció. S’atribueix a Josep Pla la frase que qualsevol que continuï llegint novel·les a partir dels 40 anys és un immadur. Potser té raó, però la immaduresa, que lliga amb la irracionalitat, és el que permet que bona part de la població continuï més o menys sana mentalment. N’hi ha que no estem a l’altura de les frases de Pla, però deixem que la novel·la ens distregui de la vida d’una manera honesta, de tu a tu, no t’enganya. Només així s’explica que, després d’haver-la matat tantes vegades, la novel·la continuï més forta i viva que mai. En paper o via electrònica, els llibres de ficció són imprescindibles. D’acord, no som herois, no podem viure tancats dins del búnquer, és impossible sostreure’s a les influències de l’entorn, però almenys, gràcies a la vivència de la lectura, tenim més armes per enfrontar-nos-hi. I gràcies a la ficció, per fer-ho de manera intangible, com els coloms d’un mag, que ara hi són i ara ja no hi són. I a qui no li agradi, que s’hi posi fulles.