La calor angoixant reflectida en els camps de blat groguencs i la depravació moral de tots els personatges configuren el paisatge de Canícula, el còmic del francès Baru (Thil, 1947) que adapta la novel·la homònima de Jean Vautrin, duta al cinema per Yves Boisset l’any 1984 amb Lee Marvin com a protagonista. Baru, que assegura que no ha volgut veure la pel·lícula, s’endinsa en les profunditats de la violència de Vautrin intentant mantenir la distància i deixant fora de camp els elements físics més explícits. Però és tan demolidor el pes de la història, que el dibuix i la planificació, tot i la fredor dels colors, participen d’una atrocitat que s’escola per cada vinyeta.

L’argument és senzill. Un lladre a qui persegueixen la policia i uns altres pinxos amaga uns diners en un camp de blat i fuig a refugiar-se en una granja. Un nano que ha vist les maniobres del lladre aprofita per fer volar coloms i imaginar una vida al marge d’una família violenta.

L’aparició de l’element extern, el lladre, desferma una espiral de violència autodestructiva a la granja, ben bé com si la família de La matança de Texas decidís que ha arribat l’hora d’esbudellar-se mútuament sota el sol.