JORDI NOPCA

L'agència Balcells es renova

BALCELLS, ACOMPANYA-DA DE GARCÍA MÁRQUEZ, QUE VA ARRIBAR A REPRESEN-TAR UNA TERCERA PART DELS GUANYS DE L'AGÈNCIA / MONDELO / EFE Zoom

El 1959 Carmen Balcells -que estava a punt de fer 30 anys- inaugurava el seu propi projecte empresarial després de quatre anys de treballar per a l'agència literària ACER, propietat del romanès Vintila Horia. Mesos després, Luis Goytisolo es convertia en el primer escriptor que representava. El 1962 ja havia convençut Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa. Actualment, l'agència Balcells representa uns 200 autors, entre els quals hi ha Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Ana María Matute, Rosa Regàs i Isabel Allende, i els llegats de Terenci Moix, Rafael Alberti, Julio Cortázar, Miguel Delibes i Manuel Vázquez Montalbán. A la llista cal afegir-hi sis premis Nobel de literatura: a més de García Márquez i Vargas Llosa, representa Cela, Neruda i Miguel Ángel Asturias.

Aquest és el llegat amb què haurà de bregar Guillem d'Efak Fullana-Ferré, que als 38 anys es troba "amb un canvi d'escala monumental" en la seva trajectòria. "Em van venir a buscar -admet a la sala de reunions de l'agència, situada al principal de Diagonal 580-. No és un món que m'hagués cridat especialment l'atenció, però sempre m'ha interessat la dimensió econòmica de la cultura". D'Efak és llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i, després de fer el doctorat "i veure el panorama acadèmic", es va especialitzar en gestió cultural. Abans de passar quatre anys a Nova York -on va fer un màster a Boston, pràctiques al Museu del Bronx i va passar dos anys al Metropolitan-, D'Efak ja havia muntat dues empreses: Musealia, dedicada a museus i noves tecnologies, i Itinera Plus, pionera en rutes culturals i literàries. "Des de Nova York, i amb Miquel Tuson, vam crear Tria Llibres, un projecte editorial que experimentava amb les noves formes de comunicació i la digitalització". Els llibres es poden comprar en format digital però també en paper, basant-se en el print on demand. "Bona part de les intuïcions que teníem llavors s'han convertit en realitat -admet-. Tria era un projecte sense ànim de lucre i destinàvem els guanys al llibre següent. Trèiem el temps del nostre temps lliure, paral·lelament a les feines".

Quan va tornar de Nova York, D'Efak va participar en RBA Audiovisual i va continuar amb Itinera Plus fins que l'entrada a l'agència Balcells ha passat a ocupar-lo nit i dia. "La relació amb la Carmen és excel·lent, fluïda, creativa i fructífera -explica-. El meu nomenament no ha implicat un trencament brusc amb res: em toca gestionar o dirigir una maquinària amb una inèrcia notable que necessita reorientar-se". ¿Podria ser que una de les tasques D'Efak sigui la renovació de la cartera d'autors representats? "No és un mandat urgent i explícit. El procés s'anirà fent de manera natural, sense pressa, però seguint la línia d'acompanyar l'autor i no abandonar-lo mai. Toca, això sí, redefinir el paper de l'agència en el context del 2013". El nou director de l'agència Balcells detecta cinc problemes que afecten els beneficis dels autors: la concentració editorial, la crisi, la negociació dels drets digitals, l'aparició de nous agents tecnològics i la pirateria.

Lluitar per l'autor

"El negoci editorial se sustenta en l'autor i, paradoxalment, és el que està més maltractat. És el més dèbil, a causa de les dinàmiques de la reorganització del sector", diu. En el camp dels contractes pels drets d'autor digitals, l'agència vol tornar a redefinir les regles del joc, igual que als 60 va aconseguir millorar les condicions dels seus clients. L'autor hauria de cobrar un preu fix per descàrrega. En paper volen que els escriptors representats cobrin segons la tirada, no segons les vendes.

Però hi ha diversos aspectes que dificultaran la negociació: la concentració editorial fa que cada vegada hi hagi menys actors amb qui discutir, i grans corporacions com Apple, Amazon i Google també tenen el seu paper. "Què passa si Amazon decideix vendre tots els e-books a 5 euros? La pressió dels preus a la baixa és un tema claríssim. També hi ha la imposició de formats tancats, que fa que només els puguis assumir si ets una empresa molt gran", resumeix. La reducció de la diversitat que poden comportar les grans estructures ha fet que apareguin una gran quantitat de microeditorials. "Per a l'autor, aquest escenari no és desitjable. Les opcions se li redueixen: o forma part d'un gran grup o opta per un projecte molt petit, sent conscient que mai no podrà viure de l'escriptura -diu-. Si tot segueix així, tornarem al model que només aquell que tingui la vida resolta econòmicament podrà escriure. Com menys tipus d'autors hi hagi, més gran serà l'empobriment social".

Encara hi ha dues altres amenaces que afecten els drets d'autor: en primer lloc, la crisi. A Espanya, la facturació ha caigut més d'un 30% durant els últims quatre anys. "La reducció del volum de mercat té repercussions directes en l'autor", reconeix D'Efak. I la pirateria: "Per a mi és un tema d'educació general. El debat és a nivell ètic i col·lectiu. Tot depèn del valor social que es doni a la cultura. Són cars, els llibres? Una de les reflexions que ens hem de plantejar és si volem tenir un sector que visqui de la creació. La llei -la coerció- és un altre assumpte. D'entrada, no crec que castigar el lector sigui intel·ligent, però cal que sigui responsable. Piratejar els llibres d'un autor que veneres és una contradicció".