Roc Casagran guanya el premi Sant Jordi saltant d'illa en illa

BarcelonaLa Nit de Santa Llúcia, una de les vetllades literàries anuals més importants per a la literatura catalana, ha rejovenit dràsticament el planter de guanyadors. El premi Sant Jordi ha estat per a Somiàvem una illa, de Roc Casagran –que té 44 anys–, el Carles Riba de poesia, per a Tan bonica i tirana, de Blanca Llum Vidal –que en té 38–, i el Rodoreda de contes per a Toni Güell, cap d'Opinió de l'ARA, que enguany ha bufat 45 espelmes i debutarà amb Elefants. La mitjana d'edat dels guardons baixa encara més amb Mariona Bessa, que ha rebut el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per L'ascens dels rebels i que tot just té 30 anys. L'únic autor que supera els 50 –i per només dos anys– és Joan Berlanga Sarraseca, el guanyador del premi Folch i Torres, adreçat a nens i nenes, amb L’extraordinària vida d’un gos a les últimes.

Convocada per Òmnium Cultural des del 1960, la Nit de Santa Llúcia, celebrada enguany al Teatre Nacional de Catalunya, ha estat conduïda per Elisenda Pineda i ha comptat amb les intervencions de l'Esbart Maragall, Mireia Calafell, Fàtima Campos, la Queta –dentadura entranyable que des del 2005 defensa la literatura catalana– i Xavier Antich, president de l'entitat.

Somiàvem una illa, retorn a la novel·la de Roc Casagran (Sabadell, 1980), ha estat beneït amb el premi Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros i que enguany publicarà Univers, segell d'Abacus Futur. Des de L'amor fora de mapa (Sembra, 2016) que Casagran es mantenia allunyat de la ficció llarga, tot i que entremig ha publicat llibres de poemes com Direm nosaltres (Amsterdam, 2018) i L'abraçada que (Amsterdam, 2022) i ha participat en llibres de relats col·lectius com Grand Hotel (Univers, 2022). "No havia escrit més novel·les per qüestions d’organització familiar –ha explicat–. Em semblava que la prioritat era viure i he preferit estar amb els meus fills petits. El temps que em requeria escriure aquesta novel·la es va anar ajornant fins que l’any passat em vaig agafar una excedència a l'institut on treballo i em vaig dedicar a escriure el que em sortia de dins. No soc un autor torturat. Escric per passar-m'ho bé. Un cop vaig tenir la novel·la acabada, algun dels primers lectors em va dir que provés sort al Sant Jordi. Primer vaig dir que no perquè soc discret i perquè el ressò mediàtic em fa vertigen. Vaig acabar presentant-m’hi amb expectatives sota zero".

Una veu de dona escrita per un home

Somiàvem una illa ha convençut i sorprès el jurat del premi. En nom seu, Carme Vidal Huguet ha explicat que a l'hora d'obrir la plica els va sobtar que "aquella veu de dona de la novel·la havia estat escrita per un home". "Es tracta d'una aportació novedosa i trencadora en la literatura de la intimitat, emmarcada dins la ficció autobiogràfica –ha continuat Vidal Huguet–. El jo femení trena diverses vides que l’han acompanyada en la seva pròpia experiència vital. L’encert i la gràcia de la novel·la juguen amb el continent però també amb el contingut, presentat per la realitat històrica, geogràfica i cultural d’unes illes escampades arreu del món".

La Carla, documentalista que protagonitza la novel·la, entona un "crit d'auxili i d'amor" després de patir dos sotracs. "És una dona que intenta explicar-se i entendre's a ella mateixa. Té dos fills petits, vol ser una bona parella per a l'Òscar i ser una bona amiga per a la Nora –ha avançat Casagran–. La seva experiència vital queda vinculada a les vuit illes principals de la novel·la, de les quals explico històries curioses, tràgiques o insòlites. N’hi ha una, per exemple, en què la llengua de l’illa desapareix perquè han mort tots els seus parlants. N'hi ha d'altres que perden la identitat per culpa de la pressió turística". Explorant les illes, la Carla prova de treure l'entrellat de la seva vida. Ho farà, però, sense moure's mai de casa.

A Somiàvem una illa hi ha elements del present recent com la pandèmia i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. "Les illes més properes de la Carla són els fills petits, la parella i l'amiga –ha explicat Casagran–. A la vida, l'objectiu és intentar ser bo amb qui estimes. Hi ha la preocupació per la criança, per tenir una relació feliç i per l’amistat. Ens trobem en un món en què no tenim temps per a res: costa molt cuidar els amics, i encara més quan apareixen fills". El jurat ha destacat també de la novel·la que "s'adreça a un públic ampli, divers, distint i distant, perquè de les emocions i sentiments que s’hi tracten, ningú n’és escàpol".

Premi Rodoreda als "somnis irrealitzables" de Toni Güell

El premi Rodoreda d'enguany, dotat amb 6.000 euros, ha servit per descobrir una nova i prometedora veu, la de Toni Güell (Barcelona, 1979), amb el recull Elefants, que el jurat ha elogiat per la seva "solidesa" i per "la capacitat de crear atmosferes i tocar temes contemporanis per part de l'autor". Güell ha escrit ficció en silenci, i fins ara en secret, al marge de la seva dedicació professional: com a cap d'opinió de l'ARA ha signat desenes d'articles i n'ha editat centenars, però s'estrenarà com a autor el febrer del 2025, a Proa, gràcies al seu primer llibre.

Elefants està integrat per "vuit narracions que tenen elements formals que basculen entre el realisme i el quasi fantàstic o màgic", ha dit l'autor. "Em serveixo de moments lleugerament epifànics o de revelació i poso aquests elements en relació amb la possibilitat del canvi. Aquest és potser el punt que relliga tots els contes. Els canvis que a vegades creiem impossibles no ho són, i els somnis irrealitzables tampoc". Bona part dels relats integren "elements distòpics, postapocalíptics i climàtics" i imaginen "maneres noves, divertides i fins i tot insolents de plantar cara a la realitat". Güell considera que vivim "en un món ple d'angoixes i inquietuds en allò col·lectiu, i en el qual no sabem cap a on ens movem". Així i tot, a les narracions d'Elefants el sentit de l'humor no hi és anecdòtic, i es combina amb la sàtira i la gravetat per posar en primer pla el poder de la imaginació i de l'enginy per accedir a realitats noves i fer front a les preocupacions humanes.

"Hi ha un conte en què després d’un moment apocalíptic es reimagina el funcionament social –ha explicat Güell–. En un altre hi trobem un empresari del sector petrolífer que en un acte que se li dedica té una petita revelació en què es planteja fer un gir de 180 graus". L'autor confia en la força de la literatura per apuntalar l'esperança en temps de neguits mediambientals, tecnològics i existencials. "Escric des de fa molt de temps, i els vuit contes d'Elefants els he escrit de manera intercalada amb altres coses –ha assegurat–. Vaig trigar un cert temps a adonar-me que responien a una sèrie d'inquietuds compartides i que encaixaven en un recull". El llibre de Güell s'ha imposat als 44 altres reculls presentats al premi, que en anteriors ocasions ha descobert veus tan potents com les d'Alba Dedeu, Carlota Gurt, Clara Queraltó i Francesc Sales.

L'amor esquinçat de Blanca Llum Vidal, premi Carles Riba

No era la primera vegada que Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) es presentava a un premi literari, però sí la primera que n'ha guanyat un. "Això em col·loca en una posició diferent i nova", admetia aquest dimarts amb motiu de la concessió del 74è premi Carles Riba per Tan bonica i tirana. Dotat amb 5.000 euros, és un dels més veterans i prestigiosos del panorama poètic català, i l'han rebut, entre d'altres, Enric Casasses, Mireia Calafell i Carles Rebassa.

Tot i la seva joventut, Vidal ha publicat una desena de llibres, entre els quals hi ha Punyetera flor (LaBreu, 2014), Llegir petit (Arcàdia, 2023) i Maripasoula (Tushita, 2015), que Club Editor tornarà a posar en circulació l'any que ve. "No escric mai per projectes, sinó que de cop em trobo immersa en un ambient que té una certa unitat de sentit", ha admès. En el cas de Tan bonica i tirana, Vidal ha recordat que, igual que la resta de la seva producció literària, té l'amor i el desig com a temes centrals. "Deu ser el llibre d'amor més esquinçat que he escrit mai –ha dit–. M’agrada evitar certes etiquetes com ara les relacions tòxiques, però diria que la relació de què parla aquest llibre conté una dosi important de verí. És el llibre en què l'amor fa patir més, en què el desig apareix de manera més fosca. A vegades m’ha fet pensar en el marquès de Sade. Hi ha crueltat però també emancipació".

Per narrar aquest "amor desbocat i hiperbòlic", Vidal ha optat pel poema en prosa, que ja havia conreat a Homes i ocells (Club Editor, 2012). "A més de l'amor i el desig, hi ha altres capes –ha avançat–. Hi ha una reflexió sobre el mal invisible, que és la manera com m'agrada anomenar la salut mental, i també hi ha l’agraïment poliamorós a l’amistat que et treu del forat i el pou". Proa publicarà el llibre el febrer del 2025.

Premi Ruyra per a una història distòpica i climàtica de Mariona Bessa

A L’ascens dels rebels, el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, Mariona Bessa (Escaldes-Engordany, 1994) presenta una "història distòpica ambientada en una societat diferent però inquietantment reconeixible", protagonitzada per una colònia d’humans confinats sota terra que anhela tornar a la superfície. "És una crida a la rebel·lió i a l’esperança per un món millor, que és a les mans dels joves", ha afegit l’autora, que anteriorment ha publicat dues novel·les. La història que presenta Bessa està escrita en clau de "ciència-ficció climàtica". "No és cap casualitat, perquè soc biòloga, i des de petita m’he preocupat per l’impacte de l’ésser humà en la natura", ha assegurat l’autora, que va desenvolupar el gust per les distopies d’adolescent, llegint autores com Veronica Roth i Suzanne Collins. Elastic Books, segell d’Abacus Futur, publicarà el premi Ruyra, dotat amb 6.000 euros, el març del 2025.

Premi Folch i Torres a l'elogi de la vida d’un gos mestís de Joan Berlanga Sarraseca

L’extraordinària vida d’un gos a les últimes, de Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972), 62è premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, narra amb humor i empatia el final de la vida d’en Parrac, "un gos mestís que no té pedigrí, però sí un munt de coses interessants per explicar". "Soc un professional de l’educació i aquest llibre és la meva estrena com a autor –ha dit l'autor–. Aquesta novel·la neix a partir del contrast entre un món en què tot és superficial i dinàmic i la pluja fina del dia a dia, que és el que realment importa. El gos rememora la vida i alterna el que li passa al present, en què està fumut de salut, amb els seus records al costat de l’Anna i el Pol, la seva família humana. A la vegada, sense haver-m’ho proposat, acabo plantejant el tema que la vida i la mort són dues cares de la mateixa moneda: és igual d’important saber viure com morir". El premi està dotat amb 4.000 euros, i el llibre el publicarà La Galera el febrer de l'any que ve.

Premi Joan B. Cendrós per a Bona Gents, per enfortir la música catalana al Regne Unit

La Nit de Santa Llúcia és també l'ocasió per reconèixer projectes que envigoreixen la cultura catalana a dins i fora. En el cas del premi Internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, ha estat per a Bona Gents, un projecte d'emprenedoria cultural iniciat fa dos anys per Oriol Vidal i Benet Aragay, dos joves catalans residents a Londres que volen fer créixer la projecció de l'escena musical actual en llengua catalana entre el públic del Regne Unit. Vidal i Aragay treballen amb diverses entitats catalanes de l'exterior, ja siguin culturals, populars, del món acadèmic o de la societat civil. El jurat ha premiat aquest "projecte jove i per a joves, que busca enfortir els llaços de la diàspora catalana amb el territori". Fa unes setmanes van organitzar a Londres un concert d'Els Pets i La Ludwig Band.

Reconeixement del periodisme crític de Xavier Giró amb el premi Muriel Casals

Xavier Giró (Badalona, 1955) ha estat un dels professors més emblemàtics i controvertits de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant les últimes tres dècades. Defensor, segons el jurat, "d'un periodisme crític i compromès a les aules" i també des de publicacions com El Viejo Topo i Diari de Barcelona i el grup de recerca Observatori de la Cobertura de Conflictes, Giró ha estat reconegut amb el premi de comunicació Muriel Casals, dotat amb 3.000 euros, un any després de la seva jubilació, i coincidint amb la publicació del llibre Contra la neutralitat (Pol·len), manual de prevenció contra el discurs de l'odi i en defensa de la justícia social.