"Juli Cèsar no va néixer amb la toga, s'ho va haver de guanyar"

Bibracte (França)Ningú sap exactament en quin punt va tenir lloc la batalla de Bibracte, un dels primers grans enfrontaments de la Guerra de les Gàl·lies. "Alguns creuen que va ser en aquesta fortalesa, altres defensen que va ser a 20 quilòmetres d'aquí. No s'han trobat restes arqueològiques que en certifiquin el lloc, però sí que sabem que Juli Cèsar va ser en aquesta fortalesa almenys dues vegades i que, des d'aquests boscos, va començar a dictar La Guerra de les Gàl·lies a un escrivent", explica l'escriptor Santiago Posteguillo (València, 1967) des del bell mig de les restes romanes de Bibracte, a la falda del mont Beuvray, a la Borgonya (França). La boira i el vent gèlid –estem a vuit graus– fan encara més admirable la gesta dels prop de 50.000 legionaris que, amb 40 quilos d'equipatge a l'esquena, van recórrer entre 30 i 40 quilòmetres al dia fins a establir el campament en aquesta població, que l'any 58 aC era la capital dels hedus. "Aquesta tribu era aliada de Roma i quan els helvecis els van començar a atacar, van demanar ajuda a Cèsar –relata Posteguillo–. Ell no tenia previst lluitar a la Gàl·lia, aquell atac li va canviar tots els plans".

L'escriptor sap que, malgrat ser un dels millors estrategs militars de l'època romana, a Juli Cèsar també li saltaven les previsions pels aires. Després de relatar la infantesa i joventut del líder polític i militar a Roma soc jo (Rosa dels Vents / Ediciones B, 2022), Posteguillo segueix amb la fita de novel·lar tota la vida de Juli Cèsar i presenta ara Maleïda Roma, la segona entrega de la saga, amb traducció al català de Núria Parés i Mireia Alegre. La novel·la se suma a la tendència dels últims mesos de publicar llibres sobre l'època romana. Tiberi Cèsar (Proa) de Núria Cadenes, Emperador de Roma (Crítica) de Mary Beard i El triunfo de Julio César (Espasa) d'Andrea Frediani en són altres exemples.

A què es deu aquesta tendència? Segons l'arqueòloga Carme Miró, un dels principals atractius és que a l'Imperi Romà hi ha l'origen de la nostra cultura. "Va ser la cultura que ens va uniformitzar a Europa i al nord d'Àfrica. L'escriptura, la llengua, el dret, el tipus de comerç, fins i tot els tractaments mèdics i el tipus de vaixella provenen d'aquesta època", assenyala Miró. L'arqueòloga també considera que hi va influir el manteniment de la pau. "Hi ha una pax augusta iniciada per l'emperador August, però no crec que això ho sàpiga gaire gent. És important de tenir en compte, ja que és en l'únic moment de la història que coneixem que hi va haver 200 anys de pau", subratlla Miró.

En termes literaris i de ficció, l'època romana ha deixat un volum considerable de restes, documents i imatges que faciliten la feina als novel·listes a l'hora d'ambientar les seves històries. Miró cita Pompeia i Herculà, però també les ciutats que s'han conservat al nord d'Àfrica i a Turquia que ajuden a fer-se una idea de com era viure entre senadors, legionaris, comerciants, esposes i esclaus. "Per sort tenim Plini, Sèneca i Ciceró, que ens expliquen moltes coses. Hi ha tractats i escrits on anar a buscar dades per construir una novel·la. També hi ha mosaics i pintures que ens mostren com anaven vestits, quines joies portaven, quin tipus de calçat feien servir", diu Miró, en relació als elements necessaris per elaborar amb precisió una bona novel·la històrica. Posteguillo hi comparteix la mirada: "Aquesta època permet fer una de les recreacions històriques més interessants, a banda de l'interès general de la societat per saber d'on venim, i venim de Roma".

Les parts més desconegudes de la vida de Juli Cèsar

A Maleïda Roma, l'experiència en les disputes de poder i el posterior exili a l'anomenada Guerra Social han dotat Juli Cèsar de la capacitat per sospitar pràcticament de tothom i l'han convertit en un home intel·ligent i calculador. La novel·la arrenca amb el viatge de Cèsar a Rodes, on va a trobar Apol·loni Moló per millorar amb la seva retòrica. A mig viatge, però, els pirates el segresten i ell, per salvar-se la vida, demana una recompensa descomunal. "La lluita pel mar era un autèntic problema per als romans, malgrat que no s'hi posi gaire èmfasi als llibres d'història", diu Posteguillo.

La història de Cèsar és mundialment coneguda –"tots sabem com acaba, el lector llegeix coneixent aquest espòiler", admet l'autor–, però ell s'hi enfronta amb el repte de fer-ne emergir "les parts més desconegudes". "Popularment, no és tan conegut que Cèsar va ser segrestat pels pirates, o que va participar en la guerra en contra d'Espàrtac i que pot tornar a Roma gràcies a ell, en una d'aquestes caramboles de la història", assenyala Posteguillo. Maleïda Roma ressegueix l'ascens polític i militar de Cèsar després d'haver estat desterrat, en un seguit d'estratègies (algunes sorprenents i imprevisibles) fins a arribar a convertir-se en senador i pontifex maximus.

"No va néixer amb la toga, s'ho va haver de guanyar. La seva mesura estrella va ser una reforma agrària que feia 130 anys que s'intentava fer a Roma. Tothom qui ho havia provat havia acabat mort", relata Posteguillo. Cèsar va posar-la en marxa l'1 de gener de l'any 59 aC, just després d'ascendir a cònsol. "Cèsar complia les promeses el primer dia de ser elegit, igualet que els polítics d'avui", ironitza Posteguillo, que també cita la tasca del polític per restaurar la Via Apia i posar-se així el poble a la butxaca. Per aconseguir-ho va demanar sovint diners a Marc Licini Cras, que li va finançar la campanya a canvi de tenir-lo com a aliat al Senat. Segons Posteguillo, al canvi d'avui, Cèsar tindria un deute de 685 milions d'euros.

L'oratòria dels senadors romans

Novel·lar la vida de Juli Cèsar és el projecte literari més ambiciós de Posteguillo, que anteriorment ja havia escrit sagues històriques de figures com l'emperador Trajà i Júlia Domna. Els seus llibres busquen "fer viure la història al lector a través de fets, protagonistes i una trama real, però deixant marge per a la ficció", explica l'autor, que treballa amb una extensa base documental i després dona espai a "decisions literàries com per exemple els flash-backs i projeccions probables dels diàlegs, que ningú va registrar mai". Dels discursos al Senat, en canvi, sí que n'hi ha transcripcions dels mateixos oradors o bé estan recollits a través de fonts indirectes. "I que bé que parlaven els senadors, es nota que la seva vida política es jugava sobre l'oratòria", subratlla Posteguillo. A Maleïda Roma, per exemple, recull un fragment íntegre del discurs de Marc Tul·li Ciceró contra Luci Sergi Catilina. "No m'he atrevit a canviar ni una paraula a Ciceró, que era brillant", destaca l'escriptor.

Les novel·les busquen atraure el lector actual sense perdre del tot les arrels a l'època en què transcorren. Per això, Posteguillo combina el llenguatge senzill i modern amb terminologia llatina. "Vull que el lector pugui entrar-hi amb facilitat i, alhora, que el text estigui salpebrat d'elements cultes sense que soni antic", explica. De moment, la fórmula li ha funcionat: de Roma soc jo n'ha venut més de 450.000 exemplars entre l'Estat espanyol i l'Amèrica Llatina, i s'ha convertit en la novel·la més comprada de l'any passat a Espanya. La volada d'aquell primer llançament li ha donat força per seguir amb el projecte, que és monumental. Si tot va com està previst, la saga de Cèsar tindrà sis novel·les que li portaran 12 anys de feina: "La magnitud del desafiament literari és descomunal. Espero acabar el 2031, i quan posi el punt final a l'última pàgina sentireu el meu sospir d'alleujament des de Barcelona".