La lluita de la literatura ucraïnesa per fer-se un lloc al món

Barcelona"I quan arribi l'hora de la vostra mort, l'últim que recitareu en veu baixa no seran les rampoines de Xevxenko, sinó la poesia de Puixkin". Així acabava el poema Sobre la independència d'Ucraïna, que Joseph Brodsky va escriure el 1991, a cop calent, després que Rússia perdés aquell territori. Aquest va ser el regal enverinat de tot un premi Nobel de literatura a un poble que, després de moltes vicissituds històriques, començava una etapa de reconstrucció política i identitària.

"Sempre he percebut que a Rússia hi ha persones que comparteixen un pensament imperialista, que entre altres coses considera l'ucraïnès com una llengua sense cap interès literari, sovint sense saber-ne res. Passa també entre intel·lectuals solvents -admet Xènia Dyakonova, poeta, crítica literària i traductora nascuda el 1985 a Leningrad, l'actual Sant Petersburg-. El cas més apocalíptic i emblemàtic és el de Brodsky, que va ser capaç d'escriure un poema tan ben fet i moralment terrible com el de la independència".

Tres dècades després d'escindir-se de Rússia, el panorama literari d'Ucraïna ha canviat. "Actualment, tenim una literatura en ucraïnès que cobreix tots els gèneres i corrents. Mai hi ha hagut tants matisos com ara: la florida dels últims anys ha estat espectacular", explica el poeta i traductor Andríi Antonovski, abans de destacar noms com els de Iuri Andrukhóvitx -un dels autors més traduïts-, Irina Xuvàlova i Halyna Kruk. Antonovski viu a Barcelona des de fa 20 anys. "Per a mi, Catalunya era un lloc de pas: hi vaig arribar perquè em venia de camí per arribar a Madrid, on anava a veure un amic -recorda-. Madrid no em va convèncer i vaig tornar a Barcelona amb la intenció de viure-hi una temporada. M'hi he quedat fins ara".

La imponent ombra de Rússia

Antonovski ultima la traducció a l'ucraïnès del Llibre de l'orde de cavalleria, de Ramon Llull. "El món literari ucraïnès és cada vegada més actiu i s'hi poden arribar a publicar traduccions com aquestes -diu-. Des de la invasió, quan em poso en contacte amb familiars, amics i gent del sector editorial, el clam és unànime: diuen que resistiran com sigui l'agressió, ja sigui amb les armes, publicant articles o escrivint literatura".

Entre les primeres mostres de literatura moderna escrita en ucraïnès hi ha l'Eneida d'Ivan Kotliarevski, que data del 1798. Al segle XIX despunta Taràs Xevxenko, el mateix poeta icònic que a finals del segle XX menysprearia Brodsky. "És el nostre Verdaguer", assegura Antonovski. Xevxenko va compaginar l'ucraïnès i el rus com a llengües d'expressió literària. Ha estat aquesta última la llengua en què han escrit autors nascuts en l'actual territori ucraïnès, des de Nikolai Gógol fins a Isaak Bàbel, passant per Anna Akhmàtova i Vassili Grossman.

"Un autor del segle XIX com Vladímir Korolenko exemplifica una tendència de l'època: tot i situar novel·les com Elmúsiccec en territori ucraïnès, les escrivia en rus. En el panorama actual hi ha més autors russos d'Ucraïna que reivindiquen la seva ucraïnitat que al revés. Un cas podria ser el d'Andrei Kurkov, que escriu en rus però es tradueix ell mateix a l'ucraïnès", explica Ricard San Vicente, traductor de literatura russa i fins fa poc professor a la Universitat de Barcelona. "La presència del rus ha estat enorme en el cercles intel·lectuals ucraïnesos -afegeix Xènia Dyakonova-. Fins fa unes dècades era la llengua del poder. D'un temps ençà es fa un esforç per enfortir la literatura escrita en ucraïnès, no només publicant autors en aquesta llengua sinó traduint-hi clàssics contemporanis, en alguns casos inèdits en rus. Això em recorda el que passa a Catalunya".

Purgues, guerres i assassinats

"Al meu país, tant els parlants del rus com els de l'ucraïnès se senten perpètuament amenaçats", explicava Iuri Andrukhóvitx el 2012, durant la seva última visita a Barcelona. "El sentiment d'amenaça està directament lligat a l'actualitat de cada moment -afirma l'escriptora i traductora Marta Rebón-. Ha determinat, i determina, des de polítiques de defensa, de discriminació o de persecució d'una llengua [no només s'ha parlat ucraïnès i rus, a Ucraïna], fins a la configuració lingüística de la població i la integritat física dels escriptors, mitjançant purgues, guerres o migracions forçoses". Rebón recorda, entre d'altres, la deportació dels tàrtars de Crimea als anys 40 del segle passat i com es va acabar amb la vida de narradors i poetes a la dècada dels 30.

"Històricament, ser escriptor en ucraïnès et prometia una vida miserable", afirma Olena Pol-Naboka, traductora ucraïnesa que viu a Catalunya des del 2008. "L'historiador rus Iuri Dmítriev ha investigat les nombroses purgues de Stalin -continua-. Entre els milers de persones afusellades a Carèlia el 1937 va identificar més de 130 escriptors i intel·lectuals ucraïnesos. Era així com decapitaven la nostra nació". Pol-Naboka compara aquesta persecució amb la dels autors catalans durant la Guerra Civil. "És una pena que hi hagi hagut un desinterès mutu tan gran entre ucraïnesos i catalans -continua-. Totes dues són literatures de nacions que han estat colonitzades durant molt de temps. No hem tingut la possibilitat d'estar exposades al món com altres".

Esborrar un país, revitalitzar una literatura?

Pol-Naboka va traduir els primers contes directament de l'ucraïnès al català. Va ser el 2019, a la revista literària digital Stroligut, i l'autora que va escollir va ser Yulia Iliukha. "Cal un departament d'estudis ucraïnesos a la universitat catalana. A Espanya només n'hi ha a Granada i a la Complutense de Madrid", recorda Andríi Antonovski. "Tinc ganes de traduir un clàssic modernista, Mikhaïl Kotsiubinski -avança Pol-Naboka-. Hi trobo alguns paral·lelismes amb Víctor Català". Un altre tret comú entre la tradició literària catalana i la ucraïnesa, a banda de la persecució endèmica, l'amenaça i la precarietat, és la gran importància del Modernisme al tombant del segle XX.

Andríi Antonovski i Olena Pol-Naboka coincideixen que la invasió russa pot ser una bona oportunitat per a la literatura ucraïnesa. "Quan acabi tota aquesta barbàrie veurem obres majestuoses, dignes de guanyar els millors premis", opina Antonovski. "Putin vol esborrar el nostre país de la superfície de la terra, però l'ha fet renéixer -afegeix la traductora-. Confio que a partir d'ara hi hagi un tsunami de traduccions. Si el món coneix millor la nostra literatura es podrà desmuntar el discurs de la mentida que ha divulgat el règim de Putin des de fa tant de temps".

Quins autors han crescut en terres ucraïneses?

L’actual Ucraïna ha donat noms de gran rellevància literària en llengües tan diverses com el rus (Gógol, Akhmàtova), l'ucraïnès (Andrukhóvitx), l’alemany (Joseph Roth), el francès (Némirovsky) i el polonès (Zagajewski).   

Tot i que ha passat a la història de la literatura com el fundador de les lletres russes modernes –en part gràcies a Les ànimes mortes i els Relats de Sant Petersburg–, Nikolai Gógol (1809-1852) va néixer i créixer a Sorótxintsi, que actualment forma part d’Ucraïna. Un dels seus primers llibres va ser Vetlles en un veïnat de Dikanka, on combinava folklore i realisme per mostrar la Ucraïna rural que l’autor tan bé va conèixer. Per les narracions desfilen cosacs, pagesos, diaques, comerciants i artesans en situacions sovint satíriques.

Va néixer a Odessa el 1889, va créixer entre Sant Petersburg i Kíiv i va acabar sent una de les poetes més importants en llengua russa del segle XX. Anna Akhmàtova (1899-1966), l’obra poètica de la qual es pot llegir en català a Edicions de 1984 traduïda per Jaume Creus, no tenia un gran concepte dels ucraïnesos. La crítica literària Lídia Txukóvskaia li va demanar en una ocasió què pensava del símbol literari ucraïnès, Taràs Xevxenko: “No m’agraden ni la gent ni la llengua ucraïneses. A Kíiv hi vaig passar una mala època”.

Brodi, ciutat de la Galítsia oriental, on va néixer Joseph Roth el 1894, estava integrada llavors en l’imperi austrohongarès. Hi predominava la comunitat jueva, de la qual Roth formava part. L’autor de novel·les com La marxa de Radetzky (1932), Zipper i el seu pare (1928) iLa llegenda del sant bevedor (1939) va ambientar una de les seves narracions més emblemàtiques, El busto del emperador (1934), a la terra que va conèixer de petit. Va morir el 1939, als 44 anys, alcoholitzat i sense llar, a París.

Va ser la Revolució Russa del 1917 el que va fer que els Némirovsky marxessin de Kíiv. Nascuda en una família jueva el 1903 a l’actual capital d’Ucraïna, Irène va ser educada en francès, llengua amb la qual escriuria tota la seva obra. A Vi de solitud (1935) va reconstruir la fugida de Rússia i la vida posterior a París. Némirovsky va morir als 39 anys al camp d’extermini d’Auschwitz. Tot i que havia estat una autora d’èxit, la seva obra es va deixar de reeditar durant dècades, fins que el 2004 es va publicar, amb gran èxit, la inèdita Suite francesa.

Ucraïna és molt present en l’obra de Vassili Grossman (1905-1964), autor de la monumental Vida i destí, que Marta Rebón va traduir del rus per a Galàxia Gutenberg el 2008, on l’autor radiografiava amb duresa les condicions de vida durant el règim estalinista. “Grossman no seria el mateix sense les seves arrels perifèriques i culturals, que li feien tenir una sensibilitat especial envers la necessitat de la diferència”, recorda la traductora. Es refereix al lloc on va néixer, Berdítxiv, i també la seva doble identita jueva i russa.

La ciutat de Lvov on va néixer Adam Zagajewski el 1945 va ser incorporada a la Rússia soviètica quan l’autor tenia només quatre mesos. Va haver d’emigrar, amb la seva família, a una antiga població alemanya, Gliwice, que Polònia s’acabava d’annexionar. L’empremta de Lvov –actualment Lviv, part d’Ucraïna– va ser tan gran que li va acabar dedicant poemes memorables, nombroses entrades del dietari Una leve exageración i un assaig magistral, Dos ciudades. Tota l’obra de Zagajewski està editada a Acantilado i Quaderns Crema.

És un dels referents de la postmodernitat ucraïnesa, gràcies a novel·les com Moscoviada, Doce anillos i Perverzión, totes elles disponibles en castellà a Acantilado. Nascut a Stanislav el 1960, Iuri Andrukhóvitx està traduït a més d’una desena de llengües. Oksana Gollyak el versiona en castellà amb Frederic Guerrero Solé i avança que ja tenen a punt un nou llibre de l’ucraïnès, La enciclopedia de las ciudades íntimas, que “servirà per entendre millor la història del país, durant els anys soviètics i posteriors”.