La pluja s’enganxa als arbres com una amfitriona tossuda i implacable. Amb resignació estoica, els càntabres surten al carrer sense paraigües i arronsen les espatlles quan toca parlar del temps. Saben prou bé que l’exuberància dels boscos de la vall del Pas-Pisueña no es pot deslligar d’un sol esquívol i d’una boira omnipresent que pentina les muntanyes els capvespres. El seu territori és d’una naturalesa salvatge, rutines rurals i pobles escassos on les famílies fan vida de portes endins i la solitud és una presència inevitable.

Lluny de rebel·lar-s’hi, l’escriptora Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es passeja per aquest petit món amb la confiança d’algú que hi comparteix una amistat antiga i immutable. Dels records a la vall, Leceaga n’ha confegit un mosaic literari que batega al centre d’El bosque sabe tu nombre (Ediciones B, 2018), la seva primera novel·la. “El bosc és el cor de la història perquè és intrínsec a la protagonista. M’atrauen els relats en què l’atmosfera no és només un decorat, sinó que està viva i forma part de la narració. M’he guiat per aquesta idea”, explica Leceaga mentre la tempesta repica al sostre de La Casona Azul, una casa indiana de Corvera que podria ser perfectament el palau on arrenca la novel·la. A l’hora de revelar les entranyes del llibre, Leceaga desplega la timidesa dels autors novells que han saltat sobtadament a la palestra editorial. Ella, de fet, només havia publicat alguns contes esporàdics i ara té la sort de poder-se estrenar per la porta gran: El bosque sabe tu nombre encara no ha arribat a les llibreries (serà dijous vinent) però va ser un dels manuscrits més perseguits a la Fira de Frankfurt, se n’estan negociant traduccions a una dotzena de llengües i les possibilitats de traslladar-lo a la pantalla també són damunt la taula. “A Frankfurt hi va haver una gran subhasta i vam embogir tots una mica. L’efecte internacional va ser espectacular”, reconeix l’editora Carmen Romero, que subratlla que aquesta novel·la és “la primera gran aposta d’Ediciones B després que Penguin Random House comprés el segell”.

Leceaga casa l’entorn esquerp de les valls càntabres amb les vides de l’Estrella i l’Alma, dues bessones que són filles dels marquesos de Zuloaga i creixen aïllades de la misèria en una casa que penja sobre els penya-segats del Cantàbric. Situada a finals dels anys 20 del segle passat a Basondo -un poble imaginari que és alhora una picada d’ullet al Macondo de Gabriel García Márquez-, la història comença a caminar a partir d’una tragèdia, el suïcidi de l’àvia Soledad, i d’una premonició: una de les protagonistes morirà abans de complir els 15 anys. La imatge de les bessones va ser, segons Leceaga, l’espurna de la novel·la. “Durant molt de temps vaig ser filla única i de petita imaginava que tenia una germana. Fa uns anys, d’excursió per un penya-segat, aquesta idea em va tornar a la memòria i va començar a créixer”, recorda.

Qui no ha desitjat tenir poders?

Una rivalitat descontrolada i plagada d’enveges arrossega l’Alma i l’Estrella durant els pocs anys que passaran juntes. Leceaga apunta que ha volgut construir una relació “com les que té tothom”, i que “tothom pensa coses terribles dels altres”. Ara bé, les protagonistes trenquen amb la normalitat perquè tenen unes habilitats peculiars. La primera és capaç de veure els morts i parlar-hi, i la segona pot dominar la meteorologia i la naturalesa.

“Qui no ha desitjat mai tenir poders?”, diu Leceaga amb una mirada còmplice als periodistes que la seguim pels penya-segats d’Ajo en un viatge promocional. El mar llepa amb força les roques escarpades des d’on l’àvia Soledad de la novel·la decideix llançar-se al buit -el seu serà el primer, però no l’últim fantasma que treu el cap al llibre-, i Leceaga aprofita l’ocasió per apuntar que, a través de l’escriptura, volia aconseguir “que algú que no ha vist mai el Cantàbric pogués construir-se’n la imatge exacta a la ment”. Emmirallant-se en les obres de les germanes Brönte i en Rebecca, de Daphne du Maurier, l’autora teixeix un relat en què combina la força de l’entorn, un protagonisme eminentment femení i un toc de realisme màgic, a través del qual rescata alguns elements de la mitologia basca com les lamiak. “A les llegendes són dones mal vistes amb poders sobrenaturals, una mica com l’Estrella, que tothom creu que és malvada pel que fa”, assenyala Leceaga. Les seves bessones tenen un caràcter ambigu i carreguen amb una etiqueta opressora i imposada quan van néixer. Una és la preferida que no ha trencat mai un plat i l’altra s’enfronta a una culpabilització i un menyspreu familiar constants.

“Tots estem condicionats per la gent que ens envolta. Tenim una imatge de nosaltres mateixos, però no podem controlar la manera com ens veuen els altres”, diu Leceaga. La mort anunciada d’una de les protagonistes desencadena el rebuig familiar de l’altra i la condemna a viure eternament acompanyada de la presència muda i fantasmagòrica de la germana. L’escriptora explica amb un somriure franc que no creu “en aquests esperits”, però sí “en fantasmes com la culpa i els records”: “Habiten dins nostre i no te’n pots alliberar”. Després d’aquesta segona tragèdia, la novel·la vira cap a la lluita de la supervivent repudiada per tirar endavant en un univers on les dones són les comparses dels marits. Precisament, el gran antagonista de la novel·la està format per diferents homes que irrompen en la vida de la protagonista i que li trunquen els plans de futur mitjançant la seva autoritat. La bessona haurà de batallar contra enemics amb qui comparteix sostre com un pare intransigent, un marit egòlatra i un cunyat violent que menyspreen les dones per imperatiu social.

Els homes són els enemics

“Quan escrivia em preguntava: ets justa amb els homes? Però aleshores pensava que el que volia era explicar un relat encapçalat per dones i, històricament, els homes han sigut els seus antagonistes”, reflexiona Leceaga. Ni pretén ni necessita dissimular la visió feminista que ressegueix el fil narratiu de la novel·la perquè considera que “seria hipòcrita escriure sobre el segle XX i ignorar que un dels principals problemes a què s’enfrontaven les dones eren els homes, sobretot els que tenien poder”. La novel·la estira el fil de la solidaritat entre dones de diferents classes socials per parlar de la capacitat de supervivència en una societat hostil. També explora el matrimoni i la maternitat des d’angles diferents de les convencions socials. Leceaga explica que, a través d’una germanastra, volia parlar “del fet que no totes les dones tenen instint maternal”, i que “en aquella època casar-se era un negoci i, per a les dones, l’única manera d’aconseguir diners”. Abordant aquestes qüestions, totes les mirades recauen inevitablement en l’únic periodista home de la taula, que deixa ben clar que no està “gaire orgullós del passat” del seu gènere. “Trenta anys enrere, aquesta conversa només podia ser un somni”, respon Leceaga, satisfeta amb el consens.

Els personatges d’ El bosque sabe tu nombre es tenyeixen del temor col·lectiu davant una època convulsa. “S’enfronten a la fi de la societat tal com la coneixen, però tenen una força instintiva que els empeny a tirar endavant”, explica l’escriptora, que ha procurat distanciar-se del present per no jutjar els fets amb una visió esbiaixada per la contemporaneïtat. “Si en parlem des de l’època actual, hi ha moltes coses que ara ens semblen horribles -reflexiona-. Però el nostre món també canvia, i si algú ens jutja d’aquí uns segles voldrem que ho faci des de l’empatia i la solidaritat”.

Altres llibres en què el bosc és un protagonista més

El bosc

Inclòs en el primer recull de Sánchez Piñol i reeditat per Proa, El bosc és un conte dominat per la lluita entre una naturalesa plena d’elements fantàstics contra la racionalitat dels humans. La dualitat pren forma a través d’una família que viu en un mas aïllat enmig d’un bosc on s’han vist unes llums misterioses i on la malesa s’endurà un dels protagonistes.

Bosque

A la segona novel·la d’Endika Urtaran, el bosc adopta l’estructura d’un laberint que ofega el protagonista, un home de ciutat que lluita per la supervivència. L’escriptor basc construeix un entramat psicològic a partir d’aquest escenari angoixant per parlar de les dificultats de fugir del passat i d’acceptar-se a si mateix, utilitzant l’al·legoria del bosc com a mirall de l’interior del protagonista.

Sortir a robar cavalls

El paisatge de la novel·la de Per Petterson és un bosc noruec que respira, recorda i observa el pas del temps. L’escriptor relata la relació entre un pare i un fill adolescent i el retorn d’aquest, molts anys després, a la cabana on passaven l’estiu. Ho fa lligant les experiències i els records amb la força d’un entorn salvatge que condiciona i transforma els personatges.

El bosque infinito

Les històries d’Annie Proulx, guanyadora d’un Pulitzer i autora també de Brokeback mountain, estan estretament lligades amb les relacions turbulentes amb la naturalesa. A El bosque infinito l’escriptora posa el dit a la nafra de la desforestació amb un relat que recorre tres segles i parla de la vulnerabilitat de les selves.

Trilogia de Baztan

La inspectora Amaia Salazar va donar a conèixer el món aïllat d’Elizondo i la frondositat de les valls navarreses amb la Trilogia de Baztan. Els trencaclosques criminals de la saga s’enllacen amb la mitologia navarresa i la potència d’un entorn dominat per la naturalesa que contribueix a crear una intriga obscura amb tocs sobrenaturals.