25 llibres que valdrà la pena llegir aquesta tardor

BarcelonaEncara que la calor continuï rebentant els termòmetres i a les platges no hi càpiga ni una agulla, les editorials ja fa temps que cuinen els llibres d'aquesta tardor. Triem 25 títols destacats de narrativa, assaig, poesia i teatre que arribaran a les llibreries entre setembre i desembre.

Després de novel·les com La noia d'Aberdeen (La Magrana, 2013) i Els tres cognoms de Lucía Van Haart (Columna, 2021), el periodista de l'ARA Quim Aranda ofereix una crònica política, històrica i personal del Regne Unit a partir de divuit dates concretes del segle XXI.

Anagrama començarà a publicar aquest novembre un dels cicles narratius més prometedors dels últims anys. Sobre el càlcul del volum, de la danesa Solvej Balle, explica com una llibretera antiquària de mitjana edat es queda atrapada al dia 17 de novembre, que se li repeteix una vegada i una altra mentre prova alternatives per escapar-se'n, al mateix temps que descobreix innumerables matisos sobre la realitat fixa i alhora inabastable que està condemnada a viure en loop.

Gairebé una dècada després del primer lliurament de l'obra crítica de Josep Carner –amb un volum imprescindible, que aplegava llibres com Els fruits saborosos i La paraula en el vent–, n'arriba el segon, que reuneix un miler de poemes fins ara poc coneguts de l'autor, publicats entre 1896 i 1924 a la premsa, presentats en premis literaris o tramesos a amics i conservats en fons epistolars.

Una masia centenària i una tartana itinerant, un crim imprevist, la confessió de culpabilitat d'un innocent i uns investigadors policials desconcertats són alguns dels ingredients que activen Els crims de la mel, en què Pep Coll torna al true crime després de la gran rebuda deDos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2013). El llibre està inspirat en una sèrie d'assassinats que van trasbalsar els pobles del voltant de Tremp els anys 50 del segle passat.

A més de dirigir una vintena de pel·lícules, Tsitsi Dangarembga ha dedicat tres novel·les memorables a reconstruir la vida de la Tambudzai, que igual que ella es va criar a Zimbàbue quan encara era una colònia britànica. L'autora va començar a explicar el procés d'emancipació del seu personatge –i, de retruc, del país– a Neguit permanent (1989). El llibre del no (2006) continua la peripècia a partir de l'estada de la noia a l'escola secundària del Col·legi de Dones Joves del Sagrat Cor, on es troba amb pràctiques discriminatòries a causa del color de la seva pell.

Gràcies a Sàpiens (2014),Yuval Noah Harari es va convertir en un dels historiadors més populars i influents de l'actualitat. A Nexus analitza de quina manera les xarxes d'informació han format la realitat: arrenca a l'edat de pedra i arriba fins al ressorgiment del populisme, que es dona en un món que l'israelià considera a punt d'ensorrar-se, assetjat per l'extremisme ideològic, les fake news i la intel·ligència artificial.

Coincidint amb la concessió del premi Formentor, Acantilado publica una de les últimes novel·les encara inèdites en castellà de la seva producció, apareguda en hongarès el 2016. Parteix de la tornada del baró Béla Wenckheim al seu país natal després d'anys exiliat a l'Argentina: si bé ha dilapidat la fortuna als casinos de Buenos Aires, els vilatans del poble el reben com si fos un benefactor capaç de salvar-los de la pobresa.

El jurat de l'últim premi Booker es va decantar per premiar El càntic del profeta, la "distopia esborronadora" de Paul Lynch que mostra la determinació d'una mare per protegir la seva família mentre la democràcia liberal d'Irlanda llisca cap al totalitarisme a partir de la victòria d'un partit d'ultradreta que atorga poders gairebé il·limitats a la policia nacional.

L'escriptor ucraïnès d'origen jueu Izrail Metter (1909-1996) va viure bona part de la història russa del segle XX, des de la Revolució fins a la caiguda de l'URSS. Els seus relats, en paraules del traductor i antòleg Miquel Cabal, "traspuen una dolcesa commovedora i subtil que els fa propers i lleugers, però alhora punyents i reveladors". Un bon company de viatge d'aquest volum serà El paper perd la paciència, antologia d'un altre ucraïnès d'origen jueu, Siguizmund Krjijanovski (1887-1950), en aquest cas traduïda per Marta Nin i publicada per Comanegra.

Periscopi publica en català l'obra de teatre de Wajdi Mouawad que es va representar al Festival Grec sota la direcció d'Oriol Broggi, i que a partir del 5 de setembre es podrà veure al teatre de la Biblioteca de Catalunya. Un text emotiu i revelador sobre la tragèdia permanent entre jueus i palestins.

Encara que va ser Navona qui la va descobrir amb la subtil i emocionant L'amic (2019),és L'Altra qui publicarà la nova novel·la de la nord-americana Sigrid Nunez. A la novel·la, ambientada durant la pandèmia a Nova York, una escriptora madura i solitària s’instal·la en un apartament de luxe, propietat dels amics d’una amiga, per cuidar un lloro. Al pis també hi aterra de sobte un noi que ha deixat la universitat i s’ha barallat amb els pares; aquest trio improbable haurà d’aprendre a conviure i a entendre’s en un moment delicat.

Aquesta tardor debutaran com a narradors Montse Albets, Gemma Calduch, Claudia Pagès i Borja Vilallonga. També Eduard Olesti, que fins ara ha publicat poemaris com Sarcop (Galerada, 2022) i Un cowboy crepuscular (Edicions 62, 2023). Club Editor descriu Gossos dempeus com "una cerca, detectivesca i visceral, per les línies de metro que són els túnels sarnosos de Barcelona, pels ravals on el cel és l'única possibilitat d'escapar, pels cataus on es pren coca i es gargotegen versos a les parets".

Des del 2018, Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) treballava en un llibre de narrativa breu que va quedar estroncat per la mort prematura de l'autor. L’editor i algunes persones que li eren pròximes ja coneixien alguns d’aquests relats, on despunten dos elements: la singularitat i el sentit de l'humor. Es podran llegir a finals d'octubre al volum En primera persona.

Si a El risc més gran (Amsterdam, 2018), Laura Pinyol explicava la fugida –i renaixement– d'una dona de 34 anys amb els seus dos fills, a Material sensible la protagonista necessita saber quin secret li amaga un marit cada vegada més absent, busca refer una relació per reconstruir una part borrosa del seu passat i cal que decideixi si vol tenir el fill que porta al ventre i que ningú no espera.

El poeta mallorquí Jaume Galmés ofereix una nova versió de la poesia, densa, clarivident i turbulenta, d'Arthur Rimbaud (1854-1891), anys després que se n'ocupessin Josep Palau i Fabre i Joan Brossa. Le bateau ivre, escrita als 16 anys, va inaugurar una obra fulgurant, que es va tancar quan Rimbaud encara no havia fet els 21 amb Les illuminations. El volum d'Edicions de 1984 inclou algunes cartes essencials per entendre la poètica de l'autor i unes quantes proses seves fins ara inèdites en català.

Entre el 1932 i el 1934, Mercè Rodoreda (1908-1983) va escriure una gran quantitat d'articles, reportatges, cròniques i entrevistes, especialment a la revista Clarisme. Aquesta Rodoreda, punyent, càustica i crítica, s'ha pogut llegir poc fins ara. Mercè Ibarz, una de les gran especialistes en l'autora, n'ha preparat una antologia per a Comanegra que permetrà redescobrir-la.

Tres anys després de debutar amb La història de la nostàlgia, Natàlia Romaní es pregunta si encara és possible experimentar el sublim, aquella bellesa extrema que era capaç de trasbalsar l'espectador i fins i tot atemorir-lo. El llibre viatja des d'una petita illa de l'Egeu cap a Berlín, i d'allà a Kaliningrad i Tòquio fins a arribar a les ruïnes del temple d'Apol·lo a Delfos.

Convertida en una de les veus mil·lennials més populars gràcies, sobretot, a Gent normal (2019), l'autora irlandesa publica Intermezzo a finals de setembre, que segueix la vida de dos germans, el Peter i l'Ivan, que aparentment no tenen res en comú. Els seus amors, ambicions i desitjos abunden en una història que prova de disseccionar el nostre present.

Fins aquest Nadal, qui volgués llegir alguna de les disset novel·les que, de moment, ha publicat Brandon Sanderson havia de fer-ho o bé en l'original anglès o bé a través de la traducció en alguna de la quinzena de llengües disponibles. Els fills de la boira, primera part de l'aclamada trilogia Mistborn (2006-2008), serà el primer dels títols del nord-americà que arribarà en català, publicat per Mai Més, seguit de L'ànima de l'emperador, en aquest cas editat a mitges per Raig Verd i Mai Més a través de Duna Llibres. El 2025 arribaran quatre novel·les més d'un dels noms més destacats de la ciència-ficció actual.

Aquesta tardor arribaran novel·les amb vocació de bestseller de Dolores Redondo, Carmen Mola i Arturo Pérez-Reverte, però també publicaran novetats Gabriela Wiener, Gonzalo Torné, Jon Bilbao i Marta Sanz. Si a La lección de anatomía (2008) l'autora madrilenya passava revista als seus records personals, a Los íntimos reflexiona sobre l'ofici d'escriure, les lectures d'infantesa i maduresa que l'han marcada, les experiències –bones i dolentes– en fires del llibre i les trobades amb companys d'ofici com James Ellroy, Almudena Grandes i Annie Ernaux.

Després d'oferir una lliçó tan amena com exhaustiva d'urbanisme a Construir i habitar (2019), el veterà sociòleg Richard Sennett analitza, a L'intèrpret, la incidència de les arts escèniques en la societat. Ho fa elaborant una història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos i de les relacions que s’estableixen en l’esfera pública i privada amb l’expressivitat humana a través del cos.

L'heroïna de la nova novel·la de Zadie Smith s'atreveix a plantar cara al passat colonial d'Anglaterra en plena era victoriana. Ambientada a Londres el 1873, està estructurada al voltant del judici real que va enfrontar Andrew Bogle, un esclau de Jamaica, amb Roger Tichborne, el suposat hereu d'una fortuna d'ultramar. L'autora britànica no publicava cap novel·la des de Swing time (2016).

La novel·la amb què Marta Soldado ha guanyat l'últim premi Pin i Soler comença a Txernòbil, quan un soldat dispara a un cavall de Przewalski salvatge i el fereix a la cama. Ranquejant, separat de la bandada, el cavall aconsegueix fugir fins que l'Elena i en Serguei, que treballen a la zona d'exclusió, troben l'animal i el mantenen amb vida.

Cinc anys després dels contes de Satèl·lits (Males Herbes, 2019), Elisenda Solsona presenta un thriller reflexiu en què la protagonista, la Cora, s'enfronta a un trencaclosques íntim on les peces del passat i del present encaixen fins a revelar la seva identitat. La història està marcada pels problemes de fertilitat i les relacions maternals que se’n deriven.

Quan va publicar Ungles perfectes (Proa, 2007), Antònia Vicens va donar per tancada la trajectòria com a novel·lista. Des de llavors ha publicat cinc poemaris –amb Tots els cavalls va rebre el Premio Nacional de poesia el 2018– i el relat Ànima de gos (Moll, 2011). Acostumada a ser un vers lliure de les lletres catalanes, l'autora de Santanyí ha trencat la seva pròpia norma i ofereix la novel·la d'una nena de10 anys que descobreix l'amor, el desig i la crueltat poc després que el seu pare marxi de casa.