Llibres
Llegim 13/08/2021

10 llibres per reenganxar-se a la lectura

Escriptors, professors, llibreters i bibliotecaris recomanen els títols ideals per redescobrir el plaer de llegir

Júlia Claramunt
8 min
Llegir a l'estiu

BarcelonaDesprés de molt de temps sense llegir, escollir bé el primer llibre per reprendre l'hàbit és crucial. T’agradarà prou per acabar-lo? Se't farà massa feixuc? Et remourà les ganes d’agafar-ne un de nou? Gustos a banda, hem parlat amb escriptors, professors, llibreters i bibliotecaris perquè ens recomanin llibres ideals per reenganxar-se (o fins i tot iniciar-se) en la lectura. És probable és que un cop comencis amb bon peu, no puguis parar.

"Mai et canses de contemplar un bon quadre i mai et canses de llegir Pla"

Carme Fenoll (bibliotecària i directora de l'àrea de cultura i comunitat de la UPC) recomana El quadern gris, de Josep Pla

El quadern gris (Destino) és una obra perfecta per reenganxar-se a la lectura, sobretot a l’estiu. És un llibre refrescant i atemporal que permet una lectura no lineal i del qual, l'agafis per on l'agafis, sempre obtens un aprenentatge. I, evidentment, excel·leix a nivell de llengua catalana: és un clàssic, però sense que necessiti context ni preàmbul, qualsevol persona pot entrar-hi. Jo proposaria llegir-lo contemplant un paisatge, per aquesta prosa colorista que té Josep Pla, aquesta manera d’escriure tan tangible, artística, com si l’autor et pintés el paisatge. No hi ha ningú que li arribi a la sola de la sabata abordant els paisatges de l’Empordà. És un llibre que he regalat i recomanat moltíssim i sempre, sempre, em sorprèn. Mai et canses de contemplar un bon quadre i mai et canses de llegir Pla”. 

"'El baró rampant' és fresc, humorístic, perfecte per llegir i rellegir a qualsevol edat"

Ana Merino (bibliotecària a Torredembarra) recomana El baró rampant, d’Italo Calvino

"La primera vegada que vaig llegir El baró rampant (Edicions 62) va ser al pis on estiuejava amb la meva família. Tenia 18 anys i ja era molt lectora, mentre que el meu germà en tenia 16 i no llegia mai. Ens va atrapar a tots dos. El llegíem a mitges, a estones: qui es llevava abans, l’agafava; si et tocava rentar els plats, l’altre aprofitava, i l’anàvem comentant. Uns quants anys més tard el vaig programar al club de lectura, amb jubilats, i els va encantar. És un llibre molt fresc, humorístic, perfecte per llegir i rellegir a qualsevol edat, a la vegada que t’endinses en la història del segle XVIII, Voltaire, Rousseau, l'enciclopedisme... La novel·la pot ressonar especialment amb el lector adolescent, ja que el protagonista és un jove rebel que es nega a menjar caragols i es queda a viure a dalt dels arbres, alliberant-se de les convencions i reivindicant la individualitat. És un llibre d’èxit assegurat, i l’estiu és molt bon moment per començar-lo. He repassat les primeres pàgines i ja tinc ganes de rellegir-lo".

"Calders va ser com entrar en un altre món, misteriós i màgic, i també inquietant"

Toni Sala (escriptor) recomana Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

"Pot ser que els contes ajudin a trobar-se o retrobar-se amb la lectura, per la intensitat del gènere. Ara hi ha a les llibreries una nova traducció d’Edgar Allan Poe (Comanegra), però per experiència personal recomanaria un llibre que va obrir-me les portes al plaer literari i que de vegades sembla una actualització dels contes inquietants de Poe: les Cròniques de la veritat oculta (Edicions 62) de Pere Calders. Tenia tretze anys i me’l va recomanar un amic, al col·legi. El vaig llegir en l'edició de la MOLC, ben a poc a poc perquè em durés. Va ser com entrar en un altre món, misteriós i màgic, i també inquietant. Calders és un autor llaminer per a principiants i reenganxats a la lectura literària, ple d’imaginació i sorpreses, amb un català nítid i una intel·ligència espurnejant. També aconsello molt Invasió subtil i Demà a les tres de la matinada”.

Pere Calders.

"Ginzburg escriu un text complex que transcorre lleuger i del qual surts disparat cap a altres lectures"

Mercè Barnadas (bibliotecària a Caldes de Malavella) recomana La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg 

 “Vaig descobrir la novel·la quan la va publicar Club Editor l’any 2017. Ja havia llegit Lèxic familiar i sabia que estava davant d’una autora extraordinària. L’any següent va ser el llibre més prestat de la nostra biblioteca. La ciutat i la casa s’estructura a partir de cartes creuades entre diferents personatges que viuen a Roma, l’Úmbria i Amèrica al tombant del segle XX. La forma epistolar alleugereix la lectura i la fa molt directa. Entrem dins la intimitat d’una teranyina de relacions i, a poc a poc, el lector va bastint una història sencera, més enllà d’uns retalls plens de silencis. Una mirada que abasta tot un univers que ens parla de desarrelament, de solitud i de transformació. És un text complex que transcorre lleuger i del qual surts disparat cap a altres lectures, perquè la bona literatura enganxa”.

"'Snapdragon' és una joia per a joves que sorprendrà els adults que s’hi acostin sense prejudicis"

Jose A. Serrano (divulgador i llibreter a Norma Cómics) recomana Snapdragon, de Kat Leyh

“El còmic infantil i juvenil ha protagonitzat una sorprenent revolució comercial i creativa els últims anys que mereix més atenció. Un exemple ideal per acostar-se és Snapdragon de Kat Leyh (Astronave), una novel·la gràfica sobre l’amistat improbable entre una nena i una senyora gran d’aspecte estrany que segons diuen és una bruixa. Però la protagonista aviat arriba a la conclusió que no ho és. O potser sí? A partir d’aquesta possible premissa sobrenatural es construeix un relat de creixement i descobriment ple de sorpreses que t’atrapa a la primera lectura, però també de detalls narratius que animen a la relectura. Una història que retrata amb molta sensibilitat diferents situacions i problemes quotidians actuals, com ara superar els tòpics sexistes, el bullying o les dificultats que encara troben moltes persones LGTBI. Una joia per a joves que sorprendrà també els adults que s’hi acostin sense prejudicis. Un còmic màgic”.

Natalia Ginzburg.

"Una novel·la fantàstica, amb personatges que escapen dels prototips als quals estem acostumats"

Ana Burillo (llibretera a No Llegiu) recomana El famosíssim catàleg de Walker Dawn, de Davide Morosinotto

“La meva secció a la llibreria és la infantil-juvenil, i per això recomano El famosíssim catàleg de Walker Dawn (Viena), un llibre juvenil d’aventures. Això no vol dir que sigui només per a adolescents, sinó que és una molt bona novel·la per enganxar també a adults que estiguin una mica oberts a la literatura per a joves, que també és necessari. Ambientada a Mississippi, pels volts del 1900, la novel·la narra les peripècies d’un grup d’amics, tres nois i una noia, que s’endinsen en un viatge ple de misteris i perills. Són precisament els protagonistes, perfectament construïts, els qui realment t’atrapen: cadascun d'ells explica una part diferent del llibre, i això et permet conèixer el seu caràcter des de la seva pròpia veu. És una novel·la fantàstica, amb ritme, amb personatges que escapen dels prototips als quals estem acostumats, on s’entrecreuen experiències, el gust pels clàssics, els viatges i l'amistat. M’imagino llegint-la en una tenda de campanya o sota un llençol amb una llanterna, amb els pares dient que ja és hora d'anar a dormir".

"Quan l'acabes, trobes a faltar els personatges de Julia Navarro”

Montse Morcillo (professora de llengua i literatura a l'Institut Marta Mata) recomana Digue’m qui sóc, de Julia Navarro

“Malgrat ser un llibre molt gruixut, d’unes 1.000 pàgines, Digue’m qui soc (Plaza & Janés) és d’aquelles novel·les que no pots parar de llegir. Et produeix una addició, deixes de fer altres coses per poder-la llegir. Té els ingredients indispensables per atrapar-te: molta intriga, història (Guerra Civil, Guerra Mundial…) i uns personatges molt ben travats, d’aquells que un cop acabes el llibre els trobes a faltar, perquè han passat a ser part de la vida pròpia, vivint les seves experiències, gens fàcils, per cert, a través de les pàgines. A mi em va enganxar des de l'inici, i vaig patir la depressió postllibre; em vaig sentir òrfena un cop acabat. El millor moment per llegir-lo és a l’estiu o en una època d’aturada d’activitat, és a dir, quan tens temps. És la lectura ideal per oblidar-te del present i submergir-te en una història emocionant”.

"Hrabal fa una declaració d’amor als llibres"

Lluís Oliván (escriptor i professor a l'Ins) recomana Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal

"«Jo quan llegeixo, de fet no llegeixo, sinó que prenc una frase bella en el bec i la xuclo com un caramel, la xarrupo com una copeta de licor, l'assaboreixo fins que, com l'alcohol, es dissol en mi» [recita Oliván per telèfon]. Així es presenta en una primera pàgina impressionant Hant’a, el protagonista d’Una solitud massa sorollosa (Edicions 62), un home «culte malgrat si mateix» que des de fa 35 anys es dedica a premsar llibres vells. La novel·la, de poc més de 100 pàgines, és una declaració d’amor als llibres per una persona que es dedica a destruir-los. Si t’ha agradat llegir en un moment determinat o estimes els llibres en certa manera, i et costa trobar sentit a llegir ficció, te’l recomano especialment. Hrabal, amb una prosa sensacional, contrasta l’amor pels llibres i la destrucció, combina la transcendència i l’escatologia, amb un equilibri entre la gravetat i l’humor especialment difícil de trobar en altres autors. Si em pregunten quin llibre m’hauria agradat escriure, sens dubte diria aquest”.

Bohumil Hrabal el 1985.

"Us diria que proveu un poema de Ted Kooser, i ja veureu com sona"

Jaume Subirana (escriptor, traductor i professor universitari) recomana Delicias y sombras, de Ted Kooser

“Recomano un nom. Tot i que no representi l’opció majoritària, a molts lectors el que més ens agrada no són les novel·les: podria proposar contes de Calders, els dietaris de Manent, l’assaig de Montaigne o Fuster... Però he triat un poeta. La meva proposta per enganxar-se a la lectura, en aquest cas de versos, es diu Ted Kooser. El vaig conèixer en una antologia meravellosa de Czeslaw Milosz, un tresor d’Alí Babà que es diu A book of luminous things. Allà, tafanejant amunt i avall, vaig llegir “Late nights in Minnesota” i aquells llums menuts encara m’acompanyen a la memòria. A les llibreries vaig trobar Delicias y sombras (Pre-Textos), el llibre amb què Kooser havia guanyat el Pulitzer. I, com que a més de lector soc caparrut i traductor, em vaig posar a llegir l’autor en anglès i a traduir-ne alguns poemes i a atabalar editors fins que amb en Miquel Àngel Llauger vam publicar L’ocell matiner i altres poemes, i ara fa poc hem repetit amb Xanques vermelles. Us diria que en proveu una pàgina, un poema, i ja veureu com sona de pròxim tot allò tan llunyà, tan mínim, tan clar”. 

"Reconec els personatges, els llocs i la llengua de Víctor Català, però mai els atrapo"

Gemma Garcia (llibretera a la Llibreria Vitel·la de Palafrugell) recomana tota l'obra de Víctor Català

“L’estiu, farcit de novetats, és també un bon moment per llegir clàssics amb els quals reenganxar-se a la lectura. Amb Mosaic. Intimitats (Club Editor), de Víctor Català, a les mans, que veurà la llum aquest setembre, recomano llegir o rellegir tota Víctor Català, narrativa i poesia. La seva obra forma part del meu imaginari des de ben jove. Llegint-la reconec els personatges, els llocs, la llengua, sense atrapar-los mai. Aquesta edició de Mosaic, que constarà de tres volums, en què Blanca Llum Vidal i Agnès Prats han fet una recerca importantíssima, és l’única que Víctor Català va escriure en primera persona, i ens brinda la –possiblement vana– il·lusió d’entrar en la seva intimitat, i ho fem amb l’esperança de retenir un poc més els seus textos".

stats