Womansplaining: les dones us expliquem coses (necessàries)
Els homes m’expliquen coses és el títol del famós assaig de Rebecca Solnit a partir del qual es va encunyar el terme mansplaining, ja sabeu, allò que fan (alguns) homes de venir a explicar-te coses que saps millor que ells amb un to entre el paternalisme i el tracte amb un idiota. Hi pensava aquesta setmana que estic a mig llegir-me un parell de llibres de no-ficció molt interessants. Hi ha un munt de llibres on les dones expliquem coses: coses útils, coses que abans no s’explicaven, coses necessàries. Llegir el que expliquen les dones a mi em dona consol i em fa sentir acompanyada, però i els homes, ¿què en fan, de les coses que expliquen les dones?
Dels dos assajos que tinc a mitges, el primer es titula Invisible Women, de Caroline Criado Perez, i explica amb exemples dolorosament concrets com es materialitza el biaix de gènere en el món on vivim, un món on massa sovint la dona s’ha considerat un subtipus d’home, una mena de persona derivada, una variació del tipus principal: l’home és la persona per defecte. Criado posa de manifest aquest biaix en tota mena d’àmbits: des de la manera com s’explica l’evolució de l’espècie fins a com es dissenyen les xarxes de transport públic (més adaptades a les necessitats de transport dels homes), des de com afecta l’ús del genèric masculí en la percepció que tenim del món fins a la relació entre nombre de lavabos públics i agressions sexuals, des de la quantitat d’hores de feina no retribuïda (esgarrifosa la bretxa en aquest sentit) fins a les taxes de recuperació després d’un infart (aviam si endevineu qui es recupera més de pressa), des dels enganys de la suposada meritocràcia fins al disseny de portes feixuguíssimes, ascensors transparents, trames dels paviments, mòbils fets a la mida de les mans masculines, des de les proves de seguretat dels cotxes (responsables durant molts anys que les dones tinguessin menys accidents però que fossin més mortals) fins a les possibilitats de fer carrera. Els exemples que dona Criado són tan nombrosos, estan tan ben documentats i afecten tants àmbits, que de tant en tant paro de llegir per no sortir a cremar-ho tot.
El segon llibre que us deia és The Hite Report on Female Sexuality, de Shere Hite (també disponible en castellà). Aquest informe publicat el 1976 recull la visió de les dones sobre la sexualitat. L’estudi es va fer només amb dones americanes, la qual cosa ja suposa un biaix, però malgrat aquest fet i malgrat que les dades recollides tenen gairebé cinquanta anys, aquest totxo de 600 pàgines és formidable perquè hi apareixen tota mena de dones i reflecteix una vivència de la sexualitat que massa sovint ha sigut silenciada (exemple: la quantitat de dones que no s’escorren amb penetració) i tira per terra el discurs sobre la sexualitat femenina que s’ha ordit al bàndol masculí i que s’ha propagat durant decennis a través dels mitjans culturals que tenen segrestats, per exemple, els productes de ficció.
Després d’analitzar les respostes de tres mil dones, l’informe ofereix una mena de taxonomia de la sexualitat femenina i sobretot, permet llegir els testimonis de les tres mil dones enquestades: respostes directes, sinceres, desacomplexades, alliberadores de llegir i, segons afirmen moltes enquestades, d’escriure. El qüestionari és molt exhaustiu. Són 58 preguntes concretíssimes: orgasmes, masturbació, activitat sexual (també en funció de l’etapa vital), fantasies, perversions, desig, homosexualitat, sexe després de tenir fills, percepció del propi cos i els genitals, sexe després de la menopausa, etc. No es deixa res. Alguns li han criticat que la mostra no estava ben feta, però us asseguro que llegir els testimonis de tantes dones és il·luminador i molt pedagògic, sobretot tenint en compte que la vivència de la sexualitat femenina ha estat tan sovint ocultada, reprimida, censurada o tergiversada per la mirada masculina.
Jo llegeixo aquests dos llibres i em semblen interessantíssims, però penso que encara haurien de ser més interessants per als homes, que si jo fos home els voldria llegir per entendre quines coses faig inconscientment que ignoren les necessitats de les dones i posen les meves per sobre, per conèixer el greuge i ajudar a compensar-lo. Si fos home, penso que encara em fascinaria més llegir sobre la sexualitat femenina per entendre millor com funcionen els cossos de les dones i per ser una parella sexual més satisfactòria. Però em fa l’efecte que en general els homes hi tenen poc interès. Que les dones expliquem coses i els homes no tenen ganes d’escoltar-les. Que potser els homes, en el fons, tenen un desinterès total per nosaltres i les nostres necessitats. I que sí, que not all men. Pesats.