UN TAST DE CATALÀ
Llegim Opinió 30/09/2017

El valencià ens enriqueix i el ‘valenyol’ ens dilueix

i
Albert Pla Nualart
2 min

El fitxatge de Núria Roca per TV3 ha suscitat tota mena de crítiques en què s’han barrejat opinions polítiques de la presentadora valenciana amb alguns continguts del seu interromput programa, A tota pantalla. També s’ha parlat, encara que poc, del seu català. Bona part de l’audiència de TV3 no té clar si el que li semblen clars castellanismes són valencianismes. Si es pot “llavar un calcetí” amb l’aval de l’IEC i l’AVL, ¿podem estar segurs que no siguin bones moltes altres formes que aquí serien barbarismes?

¿Ens hem de quedar impàvids quan Roca s’assusta o diu que unes imatges tenen mala pota o tira de menys algú o troba que un got de llet olora molt fort o té clar el que no hi ha que fer o se li cau la petaca o les coses li donen ràbia? De cap manera. Totes aquestes formes -per vives que siguin al carrer- són casos clars d’interferència també en valencià, i a un bon professional de la llengua que presenta un espai en un mitjà públic se li hauria d’exigir que aprengui a substituir-les pels seus equivalents correctes.

El valencià té excel·lents diccionaris i gramàtiques amb aval acadèmic que vetllen per la genuïnitat del seu estàndard. I és tan evident que un bon valencià enriqueix TV3 com que el valenyol -igual que el catanyol - hi sembra el desconcert, degrada la llengua i soscava l’autoestima dels parlants.

I no parlo només de lèxic. La perífrasi anar a + infinitu que expressa futur immediat amb un present d’indicatiu -el típic “ara anem a connectar amb X”- és igual de condemnable si la diu Núria Roca que si la diu qualsevol altre professional de TV3. I el fet que ella la utilitzi constantment fa pensar que ningú li adverteix que l’hauria d’evitar. Com si el seu prestigi com a comunicadora li estalviés haver de dominar la llengua amb què comunica.

A la direcció de TV3 li pot semblar que per fer tertúlies sobre Belén Esteban no cal filar tan prim, però molts espectadors consideren que el preu per liderar no pot ser mai la colonització cultural i lingüística.

stats