Per què té tant d'èxit la història d'un home a dins d'un pou?

BarcelonaAbans de convertir-se en un escriptor conegut i admirat a tot arreu, Kurt Vonnegut va començar a estudiar antropologia a la Universitat de Chicago. Va tenir una idea de tesi que, malgrat que ell va considerar-la com la seva gran contribució, va ser rebutjada pel seu departament perquè, segons ells, era simple i, alerta, massa divertida: Vonnegut pensava que les històries tenen formes que es poden dibuixar en forma de gràfica i ell pretenia estudiar si les històries explicades per diferents cultures tenen formes diferents, o no. Vonnegut, desanimat, va deixar la carrera, però va començar a escriure, així que la seva pròpia història va acabar tenint un bon final.

Tot i que hi ha hagut autors que han desenvolupat diferents classificacions de les històries segons l’argument (des dels tres de Foster-Harris: final feliç, final infeliç i tragèdia; passant per les set trames de C. Booker: vèncer el monstre, de la pobresa a la riquesa, la cerca, viatge-i-retorn, comèdia, tragèdia i renaixement; fins a d’altres que en defensen vint o, fins i tot, trenta-sis tipus d’arguments), la classificació de què parlava Vonnegut es focalitza en el seu arc emocional, és a dir, la progressió de les emocions del protagonista (o l’audiència) a través de la història. Així, l’argument seria la columna vertebral d’una narració i respon a la pregunta: Què passa?, i l’arc emocional seria l’ànima i respondria a: Com ens fa sentir aquesta història?

Agafant el testimoni de Vonnegut, un grup d’investigadors liderat per A. J. Reagan, de la Universitat de Vermont, va decidir comprovar la seva hipòtesi. Amb tres eines d’anàlisi de l’àrea de les matemàtiques, la ciència de dades i l’aprenentatge automàtic, van analitzar 1.327 històries de la col·lecció digital Projecte Gutenberg i van trobar un conjunt de sis arcs emocionals bàsics:

1) “De la pobresa a la riquesa” (ascens): el/la protagonista experimenta un augment progressiu de fortuna o èxit, com Conte d’hivern.

2) “Tragèdia” o “De la riquesa a la pobresa” (descens): un descens emocional constant, que acaba en tragèdia, com Romeu i Julieta.

3) “Home a dins d’un pou” (descens-ascens): caiguda en desgràcia seguida d’una recuperació, com El meravellós bruixot d’Oz.

4) “Ícar” (ascens-descens): una gran ascensió seguida d’una caiguda catastròfica, com Hamlet.

5) “Ventafocs” (ascens-descens-ascens): el/la protagonista té la sort de costat, llavors ha d'afrontar reptes importants, però al final triomfa, com L’illa del tresor.

6) “Èdip” (descens-ascens-descens): caiguda en desgràcia, recuperació i final tràgic, igual que passa a Frankenstein.

Els autors també van analitzar el nombre de descàrregues de cadascuna de les obres incloses dins de l’estudi i els arcs emocionals que fan trempar més lectors, seguint aquest barem, són “Ícar” i “Èdip”. Pel que sembla, les històries amb les quals connectem més són les que s'emmirallen en els vaivens de la vida i alhora ens recorden els límits de l’ambició i la fragilitat humana. Així i tot, també ens agrada compensar tanta desgràcia amb narracions que acabin bé, ja que el tercer arc emocional més exitós correspon a ”Home a dins d’un pou”; com la història del mateix Vonnegut que, gràcies a la seva lucidesa i capacitat de recuperació després del rebuig, avui ens fa gaudir, aprendre i transformar-nos, com les millors històries de ficció.