BarcelonaHi ha un llibre que ara llegeix molt poca gent, Psicología de masas del fascismo de Wilhelm Reich (Enclave de Libros, 2020), que conté un munt de disbarats, però que aporta una mica de llum a la relació que hi ha entre els moviments de masses, l’abstenció i la política.
Reich (1897-1957) es va formar a l’escola de Freud, dels postulats bàsics de la qual va apostatar i va acabar centrant tota la seva teoria en el paper social de les pulsions sexuals. La tesi tenia una certa validesa en un moment (anys 1920 a 1950) en què la repressió sexual era un fet de molta transcendència, inclosos els avatars de la política, però va deixar de tenir-la després de les revolucions eròtico-polítiques dels anys 1960 i 1970.
Quant a la relació entre la formació de la massa i la seva manipulació en cerca de resultats electorals, Reich va posar l’exemple indiscutible de l'èxit de Hitler a les eleccions del 1932, i després del seu fracàs. Un moviment que va basar l'estratègia en una emotivitat poc discutida racionalment, per força havia d’acabar malament.
Però Reich també va analitzar el cas del traspàs de l’abstencionisme a una determinada opció política: va observar que els bons resultats del nacionalsocialisme es van deure, també, al fet que cinc milions d’abstencionistes alemanys, és a dir, de persones fins llavors suposadament “apolítiques”, van votar a favor de Hitler d’una manera comprensible, però inesperada.
Ara hem sabut que al voltant del 12% dels vots que ha aconseguit Sílvia Orriols procedeixen de persones que ni solien votar ni estaven interessades en la política. (Deixem a banda el percentatge, molt significatiu, de persones que havien votat Junts i ara s’han decantat per l’opció Aliança Catalana.)
Això és el que mou a preocupació. El nombre de votants abstencionistes i “apolítics” que han votat Orriols pot créixer d’una manera imprevisible, com va passar en el cas que Reich va estudiar. L’autor diu en aquell llibre: “L’apoliticisme no és, com es podria pensar, un estat psíquic passiu, sinó una conducta summament activa, un rebuig del sentit de la responsabilitat social”. Aquesta irresponsabilitat, que mina les bases de tota democràcia, es pot convertir en un moviment ascendent, quasi paradoxal i, sobretot, perillosíssim. La meitat dels votants s'han abstingut a les últimes eleccions.
