Sexe i literatura al batxillerat

BarcelonaL’altre dia vaig anar a un institut on els alumnes de segon de batxillerat havien llegit Biografia del foc. Aquest llibre no és segurament el més indicat per a batxillers, perquè alguns contes tenen una temàtica que els queda potser massa lluny i, en general, té un punt de complexitat que, veient com està el nivell de comprensió lectora, fa que es pugui sospitar que no els serà fàcil. Tanmateix, aquestes xerrades a centres de secundària sempre són interessants, sobretot perquè t’adones que se sorprenen que els escriptors siguem persones normals. I part de la feina és aquesta: aconseguir que els adolescents no ens considerin una mena de rates de biblioteca reprimits i antiquats que no escrivim sobre la vida sinó sobre abstraccions intel·lectuals buides. També en aquesta ocasió va ser interessant la xerrada, en especial quan va sortir el tema del sexe.

Un alumne em va dir que els seus pares s’havien indignat al veure que el llibre que els feien llegir contenia escenes de sexe. Per desgràcia, no és que els pares tinguessin interès a saber què llegia el seu fill i a compartir amb ell l’experiència de la lectura, sinó que l’alumne, ell mateix una mica consternat i ofès, els havia ensenyat només els passatges de contingut sexual.

Abans de continuar segurament convé que faci un breu resum de quines són aquestes escenes de sexe tan ofensives, per poder després estudiar-ho amb coneixement de causa. Biografia del focés un recull de catorze contes, que cap té el sexe com a tema central. A vuit contes hi ha algun esment sexual. Tots els esments al sexe són sempre dins de relacions de parelles enamorades i no s’hi retrata cap perversió ni pràctica estranya. En concret, a tres contes hi ha esments de passada a la masturbació (menys d’una línia); en un hi ha un comentari sobre el fet que el sexe esporàdic i sense amor acostuma a ser menys satisfactori; hi ha esments a cunnilingus en tres contes (menys d’una línia); apareix el verb follar a quatre contes (tots de menys d’una línia, tret d’un conte que té una escena completa de penetració de dotze línies). En resum, que tot el sexe del llibre crec que cabria en una sola pàgina.

El sexe realista i el sexe del porno

Dit això, prossegueixo. Quan l’alumne m’explica que els seus pares i ell estan ofesos i incòmodes amb el contingut del llibre, li responc que la manera com el llibre retrata el sexe és una manera realista, sana i natural (tret potser, i només potser, de l’escena de dotze línies). Sabem per les dades i per les estadístiques esgarrifoses, li dic, que de mitjana els infants entren en contacte amb el porno cap als nou o deu anys. Sabem també que són moltíssims els nois de la seva edat, disset anys (la majoria, m’atreviria a dir), que consumeixen pornografia; una pornografia que no fa un retrat gens sa ni realista del sexe i que res no té a veure amb la parella i l’amor, una pornografia en la qual sovint la dona és denigrada i els cossos són plastificats. Sabem que a segon de batxillerat molts ja no són verges i practiquen sexe habitualment. Així que no acabo d’entendre quin és el problema que els facin llegir un llibre on apareix el sexe d’una manera realista i fins i tot diria que amorosa, un llibre en el qual el sexe apareix només de passada i no com a tema central.

Més problemàtic del llibre seria, al meu entendre, per exemple, l’ús recreatiu de les drogues que surt en un conte o les tendències suïcides d’un altre. Els joves, li dic, no tenen cap mena d’educació sexual fora del porno aberrant i pervers (i aquí no ho esmento, però inevitablement penso en aquell adolescent que tenia bastant menys de disset anys i en un reportatge de TV3 explicava que la cosa més aberrant que havia vist era un paio follant-se la panxa esventrada d’una dona morta i aquell altre que parlava de la penetració d’un nadó). De manera que insisteixo a dir-li que gràcies a déu que pot llegir en algun lloc com és el sexe de veritat. Però l’alumne insisteix, també: el meu llibre encara fa el problema més gros, pel fet que d’alguna manera torna a posar el sexe al centre i el sobrevalora. Us asseguro que el llibre no posa en absolut el sexe al centre ni el sobrevalora. Un amic de l’alumne li dona suport; algunes noies miren a terra i somriuen, diria que donant-me la raó. Potser el debat ha sigut útil i els farà replantejar alguna cosa. O potser no.

Quan vaig a instituts amb Cavalcarem tota la nit, el sexe també surt a col·lació, perquè hi ha un conte sobre els malparits de la manada i un altre sobre la repugnant banalització del sexe que proposa el porno. Sé també que uns pares es van queixar en un institut on els van fer llegir Sola, una novel·la en la qual hi ha una fantasia sexual amb un home enamorat i dues masturbacions. La societat de la hipocresia és això: tenir la canalla veient aberracions pornogràfiques i després indignar-nos quan en un llibre una parella que s’estima fa l’amor.