La Selectivitat fa aigües per tot arreu
BarcelonaEl procediment de l’anomenada –ras i curt– selectivitat fa aigües per tot arreu. A les proves d’aquest any, primer es va dir que les faltes d’ortografia només descomptarien nota als exàmens de llengua catalana i literatura; després, al veure que aquestes faltes també serien inevitablement als exàmens d’història o de qualsevol matèria, potser fins i tot les matemàtiques, van dir que farien baixar la nota a qualsevol matèria; i seguidament, veient que tot plegat acabaria en desastre, van dir que no comptarien gaire enlloc, o gens ni mica, perquè total...
Aquestes proves estaven fins fa poc basades en coneixements eficaços i poc discutibles –potser llevat del cas de la filosofia. Veient que els estudiants arribaven del batxillerat sabent molt poques coses, els ínclits pedagogs del país es van inventar un procediment basat en “competències”, que ningú no sap exactament en què consisteix. ¿És competent un lampista que ve a reparar una aixeta i la deixa vessant com abans? ¿Ho és el fuster que fa una taula amb només dues potes? ¿Ho seria el terrissaire que fes vasos per on s’escolés l’aigua?
Ara ja hi ha molt poca gent que discuteixi que el nivell de coneixements dels nostres batxillers és molt baix, la qual cosa no vol dir que el nivell dels nostres professors ho sigui. El que és baix és el nivell intel·lectual dels pedagogs que guien les accions principals dels ensenyaments. Per exemple, atès que hi ha una assignatura que es diu Llengua catalana i literatura –no Llengua i literatura catalanes–, no han fet cap esforç per introduir en els curricula del país la lectura de llibres de literatura universal traduïda al català. (Ho hem dit més d’una vegada; lamentem la repetició, feta per amor de l’increment de lectors al país.) Així com el grau de magisteri sempre serà important i necessari, el de pedagogia podria desaparèixer i no passaria res; millor encara: tot aniria més bé. Són els professors en actiu els que saben com s’haurien de fer les coses.
Vist, d’altra banda, que si calgués puntuar d’una manera justa i equànime els exàmens de les proves de selectivitat, més de la meitat, potser el 70% dels examinats, no arribarien al 5 sobre 10, els examinadors s’han conxorxat amb la conselleria, els instituts i les universitats per puntuar els exàmens amb una dosi de caritat que, a mitjà termini, es convertirà en un aliat de l’analfabetisme.
En un futur no llunyà s’albira aquest resultat: regalaran l’ESO, el batxillerat i moltes carreres. Després, quan un graduat comenci a treballar, li ensenyaran de debò per a quines tasques se l’ha contractat i segurament les farà bé. Però no sabrà, el que se’n diu saber, quasi res. Qui sap si la ignorància no juga a favor del progrés econòmic. És la idea de Trump, i potser un dia també serà la nostra.