Durant els assajos de Primera història d’Esther, Salvador Espriu va aconsellar a una Montserrat Roig de 15 anys que, si volia ser escriptora, no utilitzés llur, àd huc, d’antuvi i quelcom i estalviés al màxim els adverbis en -ment. No és un mal consell, si no es porta fins a les últimes conseqüències. Molts pràcticament poden ser gairebé ; molts freqüentment, sovint ; molts principalment, sobretot ; molts suficientment, prou, etc.
Però aquest rebuig estilístic cau en l’excés quan l’adverbi en -ment, en lloc de ser substituït per un altre adverbi, és convertit sistemàticament en de manera + adjectiu.D’entrada, perquè l’estil no hi guanya gaire (la frase resultant no és mésàgil), però sobretot perquè no és cert que, en tots els casos, la forma adjectiu (femení) + - ment equivalgui a de manera + adjectiu (femení).
El lingüista Oriol Camps, en una entrada a l’Acadèmia Oberta de l’IEC, feia notar que últimament llegeix frases del tipus “Dalí és conegut de manera mundial” o “Ha de comparèixer de manera setmanal al jutjat”, en què pertocaria dir mundialment (o a tot el món ) i setmanalment (o cada setmana ). De fet, no tots els adverbis en -ment són adverbis de manera i no tots, per tant, es poden parafrasejar recorrent al de manera. Per exemple, de manera respectiva i de manera mútua no equivalen a res pectivament i mútuament.
A aquesta proliferació dels de manera + adjectiu també hi contribueix la norma sobre l’estalvi de -ment en la coordinació d’adverbis. L’únic estalvi possible és marcadament formal i arcaïtzant: “Creu que ha actuat correctament i responsable ”. Veient-nos, doncs, forçats a actuar correctament i responsablement, no és estrany que alguns actuïn sempre de manera correcta i responsable. Però aquesta solució no és sempre possible. “Dues conques que són geològicament, climatològicament i hidrogràficament diferents” no són diferents “de manera geològica, climatològica i hidrogràfica” sinó, en tot cas, “des del punt de vista geològic, climatològic i hidrogràfic”.