BarcelonaEncara que la mascareta, el gel hidroalcohòlic i la distància de seguretat continuïn instal·lats a les nostres vides, aquest 23 d’abril es podrà tornar a sortir als carrers per triar i remenar llibres. També per comprar roses. Un dels avantatges és que no caldrà aguantar la propaganda política habitual: enguany els partits no tindran parades i no podran acaparar part de l’atenció dels vianants. La pandèmia va aigualir el Sant Jordi de l’any passat, que es va acabar fent en diferit, tres mesos després, i en un format que variava notablement d’un lloc a un altre, encara amb el sector editorial a mig gas: s’havia interromput el ritme de publicacions entre el març i el maig i la davallada dràstica de vendes pronosticava una tardor difícil.

Encara que es va perdre una part important del 10% de facturació del gran dia del món del llibre a Catalunya, el sector es va recuperar tant i tan ràpid que les novetats van tornar a ocupar els taulells. L’allau de títols va començar a notar-se sobretot durant la campanya de Nadal, i s’ha incrementat encara més durant el primer terç d’aquest 2021: fa dotze mesos es feia difícil imaginar que el sector aguantaria l’embat del covid-19 i que en sortiria reforçat, amb unes xifres molt millors de les que s’imaginava (una caiguda del 20%, quan s’havia arribat a parlar del doble), també anímicament. Els índexs de lectura han augmentat –una mica– i també el temps setmanal que es llegeix. Així i tot, les 7 h i 25 minuts de mitjana que els lectors freqüents dediquen als llibres són insuficients per abastar els centenars de títols que s’han publicat des del desembre passat, i dels quals aquest suplement n’ha triat 170.

Aquest 23 d’abril tornen els llibres i les roses al carrer. Una representació d’autors, menor que de costum, signarà les seves novetats, amb un somriure congelat sota la mascareta i l’ampolla de gel hidroalcohòlic ben a prop. És un Sant Jordi que vol confirmar la confiança de la gent en la lletra impresa, una diada de transició cap a la següent, esperem que ja sense restriccions sanitàries.

Després del confinament del 2020 i d’aquest any d’impàs, en què és obligatori un model no massificat, caldrà tornar a formular la pregunta incòmoda: quin Sant Jordi voldrem, quan es tanqui el parèntesi de la pandèmia? ¿El que s’enfoca exclusivament cap a la novetat, o el que mira cap a la riquesa del fons editorial? ¿El que juga a les modes, o el que vol recompensar la qualitat? ¿El dia del llibre, o el de la literatura?