Si em trobo “un to condescendent” i vaig al DIEC2 per saber com és aquest to, el DIEC2 em diu “que mostra condescendència”. I si hi busco condescendència, em diu que “és la disposició que inclina a condescendir”. I si hi busco condescendir, em diu que és “dignar-se a consentir una cosa a algú”. Després d’aquesta gimcana, puc concloure que és un to que es digna a consentir alguna cosa, però si soc un parlant competent sé que està impregnat de menyspreu i sentiment de superioritat.
Les paraules denoten i connoten: tenen un sentit literal i un entorn fet d’emocions que hi associem. Tot i que en principi la denotació és central i la connotació perifèrica, de vegades la segona es fa tan central que passa a ser el sentit únic o principal. Quan passa això un diccionari ho ha de reflectir. I no només perquè ha de ser un mirall de l’ús real dels parlants vius i competents, sinó també perquè ha de mirar d’ajudar -i no desorientar- qui vol aprendre català com a segona llengua.
Partint del que diu el diccionari, podem concloure que un to condescendent ve a ser un to que complau, i és evident que no és així. Si busco condescending en un diccionari anglès, hi trobo això: “ behaving as though you think you are better, mo re intelligent, or more important than other people - used to show disapproval SYN patronizing ”. No hi ha cap gimcana i, si no coneixia la paraula, me’n faig una idea exacta.
Fa tants anys que els nostres diccionaris es copien els uns als altres que de vegades reflecteixen usos històrics i no pas actuals. Per això cal fer-ne un que parteixi d’un corpus escrit i oral contemporani. Ho fa en part el Diccionari descriptiu (DDLC), però en aquest cas no ho fa prou, perquè lliga condescendent a condescendència i la defineix com una actitud compassiva.
¿Que l’anglès pot haver influït en aquest ús de condescendent? Pot ser, sí, però ja era un ús possible a partir del sentit literal. Seria, doncs, una influència que, al no interferir, al limitar-se a activar potencialitats existents, estaria del tot integrada al cos de la llengua.