Quan en els tres últims tastos he parlat d’usos que s’imposen contra el parer dels experts -dels bons editors, traductors, etc.-, no parlo d’usos espontanis o col·loquials sinó d’una tria (sovint inconscient) que pretén afavorir l’ús més correcte, més genuí o més valorat socialment. El que escrivim ens exposa a les crítiques i, per un reflex lògic, tendim a triar el que vesteix més i ens deixa millor. Com més insegurs ens sentim, més ens disfressem, i més se separa la llengua formal i pública de la natural i espontània. Tot plegat ajuda a crear la sensació que el bon català ha de ser literari i artificiós, i que el català natural i espontani és un mal català. I el següent pas -més fàcil de fer per a qui no té el català com a primera llengua- ja és literaturitzar l’espontaneïtat.

Si no fos perquè és un nom propi ja consolidat, ara mateix el Pròxim Orient seria sens dubte el Proper Orient. La sensació de seguretat, de bon català, que dona proper permet calcar del castellà tenint bona consciència. En autèntic bon català, el próximo castellà té equivalències molt diverses. Per exemple, el próximo viernes és divendres que ve i la próxima noche pot ser aquesta nit. Però a l’usuari insegur li sembla que no traduint próximo per pròxim ja deixa de calcar i reforça la identitat de la llengua. I és del tot fals: “La propera nit plourà” és un calc de la pitjor mena, i “La pròxima vegada avisa’m” és preferible a “La propera vegada avisa’m”. ¿Més bon català pròxim que proper? En certs registres i contextos sí, és més genuí i adequat: és el que sempre havíem dit i molts continuem dient. Ni els puristes ho poden qüestionar: proper neix a finals del XIX i pròxim ja era viu al XVI. Sempre que el purisme no consisteixi, esclar, en triar la paraula més diferent del castellà.

Pel que fa a “Acosta’t” i “Apropa’t”, l’un és viu des del XIII i l’altre torna a ser de finals del XIX i, encara, només com a forma literària -per vestir-. Malgrat tot, és l’ús qui ha de decidir si prefereix el nouvingut pedantesc al mot patrimonial. L’únic que intento aquí és que sigui una tria ben informada.