El guionet o l’interrogant d’obertura són dos signes auxiliars a què hauríem de poder recórrer quan ens ajuden a fer més clar i llegidor el que escrivim. Seria bo, doncs, que els regulés una norma oberta, discrecional. Són, tanmateix, dos dels punts normatius que han suscitat més pamflets i tuits insultants i amenaçadors. Potser per això, per no esvalotar el galliner, l’IEC ha retocat (14-5-21) fent-ne ben poca difusió la norma del guionet que va establir el 2016 a l’apartat 4.3.1. de l’OIEC: abans deia que havíem d’escriure “ex-primer ministre” o “pro-drets humans” i ara diu que cal escriure “ex primer ministre” o “pro drets humans”.

El canvi subscriu la idea -defensada en aquesta secció i aplicada per l’ARA- que la millor manera de mostrar que un prefix no afecta la paraula següent sinó el grup de paraules següent no és unir-lo amb guionet al primer mot del grup sinó separar-lo amb un espai (tal com ja establia la RAE per al castellà). L’ÉsAdir (TV3), en canvi, opta per enganxar-lo sempre “per simplificar i evitar asimetries”. I així propugna escriure -sorprenentment (i més en textos per ser llegits)-“prodret de vaga” o “prodrets humans”. El cas de pro és curiós, perquè el DIEC2 el recull com a preposició davant de nom (“pro presos”) i com a prefix davant d’adjectiu (“proamericà”) i, en canvi, l’OIEC -obviant-ho- hi veia el 2016 (“pro-dret de vaga”) i hi veu ara (“pro dret de vaga”) també un prefix davant de nom.

L’ÉsAdir té raó en una cosa: la norma no és simple. Per aplicar-la, l’usuari ha de poder precisar si el prefix s’uneix primer a un mot i després el mot prefixat s’integra al grup o sintagma, o bé s’uneix al sintagma directament. Segons l’OIEC, seguint aquest criteri, cal escriure “subdirector general” i “ex primer ministre”. La subtilitat és excessiva. Per a mi, la millor norma -un cop explicada la teoria- seria la que acaba concloent (per fer-ho simple): “El prefix es pot separar quan separant-lo es llegeix millor, s’entén millor, el que es vol dir”. Com a “pro drets humans”.