BarcelonaLa mort del ninotaire Picanyol, que acabava de complir 73 anys, em deixa consternat. Al llarg dels anys he esperat amb candeletes les seves constants mostres d'enginy i sobrietat gràfica a Cavall Fort. Quin plaer trobar aquelles tires d'Ot el Bruixot que va dibuixar sense aturador fins que no va poder més i va decidir jubilar-lo. Sempre m'havia meravellat la seva capacitat d'imaginar els gags tan frescos, originals i sorprenents que envoltaven l'Ot: la dona que, sense poders màgics, el supera en murrieria; l'escombra que li permet fer-se fonedís quan convé; el mussol, testimoni de les seves trapelleries, i un grapat de secundaris als quals recorria quan els necessitava. L'Ot s'ha mantingut sempre en primera fila al costat de clàssics del gènere com Sergi Grapes, Gil Pupil·la, Stefi o els barrufets...

Quan ningú no s'ho esperava, va publicar la novel·la Històries d'una pensió. Preus barats i plats plens (Barcanova, 2006), una mena d'autobiografia centrada en la seva infantesa i adolescència en uns temps difícils, quan la seva mare va haver de sobreviure convertint la casa en una pensió per a obrers humils que hi buscaven això: uns plats plens i barats, i, també, un catre on poder descansar. La narració, escrita en primera persona, té un to neorealista esquitxat amb gotes d'un humor marca de la casa.

Una iniciativa municipal va instal·lar en un racó privilegiat del parc de Moià una discreta estàtua d'aquest estimat bruixot. Quina festassa, el dia de la inauguració!

Amic Picanyol, ara sí que pots descansar en pau, però t'asseguro que tots t'enyorarem.