BarcelonaPotser les fake news passin al nostre cervell pel mateix camí que els anomenats falsos records. Sovint, aquests són un mecanisme defensiu per emmascarar una experiència colpidora. Hi ha una versió col·lectiva dels falsos records coneguda com l'efecte Mandela. Quan va morir el president sud-africà Nelson Mandela, va sortir força gent dient que recordava haver llegit aquesta notícia temps enrere. D'aquí agafa el nom aquest fenomen de la cultura popular. A mesura que se li ha donat importància, la cultura popular ha pres més poder i, ara, fins i tot sembla que parli seriosament. El que abans es deia llegenda urbana avui té la categoria de conspiració, és a dir, ja forma part d'una dialèctica de poder. La conspiració constitueix, però, el gran partit dels negacionistes, de les sectes (quasi totes d'ultradreta pel seu tarannà i la seva manera de fer, encara que no siguin estrictament polítiques), dels qui estan més o menys guillats, dels esperits faceciosos, dels partidaris del sabotatge cultural... Dels Lone Gunmen (els col·laboradors de Mulder i Scully en els Expedients X, tres activistes socialment esgarriats, freaks de la vella escola) a QAnon hi ha el canvi d'era que hem patit aquests darrers vint anys. La vella escola del friquisme està a les historietes de Gilbert Shelton i als llibres de Robert Anton Wilson i Thomas Pynchon, entre d'altres. També en deien contracultura. Hi ha una cultura popular de la cultura popular. Cada cultura popular crea la seva pròpia contracultura, i per aquí se salva. Una cultura popular subterrània. Avui, la cultura popular és el gran negoci cultural. Omple els prestatges i els aparadors de les botigues. A la xarxa, Amazon, el venedor més gran, és una allau irrefrenable de cultura popular. Com que ara tot és més de dretes que d'esquerres (incloses les mateixes esquerres), la cultura popular també s'ha tornat de dretes. Abans no ho era tant, i així arreplegava tants lectors, espectadors i creadors heterodoxos. La fake news és preferir la llegenda a la veritat. Estimar-se més la representació teatral que l'actuació efectiva. En política passa molt, Pegasus n'és un exemple, i així és com s'acaba fent política de dretes. S'ha preferit la cultura de masses a la cultura política.