Què ha passat amb les transmissions radiofòniques de música clàssica?

BarcelonaA partir de les revolucions industrial, científica, tècnica, i no parlem de la tecnològica, allò que vagament en diem “humanitats” va anar perdent el prestigi i la difusió que havien tingut, al continent, entre la gran figura del canceller Bacon i els pensadors il·lustrats. De mica en mica, el que va posseir puixança va ser la indústria, la tècnica i les grans descobertes de la ciència: en principi (no al final), tot molt positiu. El problema és que aquests terrenys, que en general anomenarem “el paradigma científic”, s’han menjat quasi del tot l’antic paradigma humanístic, mare dels ous de les arts, la música i la literatura.

Això es nota en molts terrenys, i ara els ha arribat el torn a les transmissions radiofòniques de música clàssica. Abans, Catalunya Música transmetia simfonies senceres de Haydn o Beethoven, fins i tot òperes tan llargues com les de Wagner. Ara, per contra, són moda els programes en què per cada mitja hora de teories hi ha cinc minuts de música, i de cada simfonia potser un sol moviment: sembla com si la ràdio hagués fet un pacte amb els musicòlegs i teòrics dels conservatoris per donar-los feina.

També és molt positiu, això, si no fos que aquests directors de programes de música clàssica han oblidat que la música posseeix una ciència, una tècnica i unes matemàtiques, però que tot això no té quasi res a veure amb el fet de fruir estèticament d’una peça musical, sencera si fos possible.

Ja servia de poc que et diguessin que la Sonata per a piano K 282 de Mozart està escrita en la tonalitat de si bemoll major, perquè la major part de la població no sap què vol dir, això. Però és que ara la cosa s’ha complicat: ara es passen hores parlant de la vida del compositor i, encara més incomprensible, de l'estructura teoricomusical d’una sonata, un quartet o una simfonia. Vinga a xerrar, de vegades amb un manierisme força sorprenent, com en el cas d’un programa matinal en què el locutor parla una llengua catalana que més aviat sembla vietnamita per l’extensió que ocupa en l’escala musical. ¿No fan pràctiques de prosòdia catalana, a la ràdio?

Si us plau! Traieu de les emissions de “clàssica” la ciència, la tècnica, les matemàtiques i els detalls biogràfics no rellevants, i doneu-nos música sola, molta música, i peces senceres. Total, queden quatre gats envejables que l’estimen i la volen sentir sense gaires afegitons.