Olga... Olga... On ets?
"Ara ja ningú escriu per a l’eternitat senzillament perquè l’eternitat ja no existeix!", li va dir un dia l’Olga, mirant-lo amb els seus ulls verd clar penetrants i afamats. Tenia una mirada càlida, encuriosida, encisada i compassiva. Per a ella, el nostre temps era —és— "l’avantsala de la barbàrie" en què mana un sol valor: vendre molt, guanyar molt. Els diners com a mesura de totes les coses humanes.
En la seva nova novel·la, tan autobiogràfica com moltes altres de l’autor, Theodor Kallifatides plora i riu amb una amiga, l’Olga, la millor amiga, a qui li han diagnosticat un càncer de pulmó. Amb el seu habitual sentit comú noble i poètic, ens fa partícips d’una bella relació, d’aquelles en què les paraules són com carícies. Recordant i acompanyant l’Olga, Una dona a qui estimar (Galàxia Gutenberg, en traducció de Carolina Moreno Tena), penetrem en el món interior d’un home gran que també es fa estimar. Algú que pensa i dubta en veu alta, que dona sentit, i posa sensibilitat, a la seva i nostra realitat prosaica.
"La verdadera llibertat no rau, com ens pensem, a viure com volem, sinó a no impedir que els altres visquin com vulguin". Això de deixar fer els fills, els immigrants, els veïns, els amics...— costa molt, sí–. Ara mateix, vivim temps d’intolerància: si no ets i penses i et comportes com jo vull, ets el meu enemic; t’obligaré a ser com jo o t’expulsaré, et destruiré. A Suècia, a tot Europa i més enllà, el jove Kallifatides avui les passaria magres, toparia amb un mur d’incomprensió i recels. Seria vist com un estrany que es ve a aprofitar.
El jove Kallifatides immigrant a la Suècia dels anys 60 del segle XX era comunista. Després de conèixer l’Olga, es va enamorar de la Gunilla, una noia sueca liberal, un perfil rar en aquells temps. La Gunilla acabaria sent la seva parella, fins avui. De mica en mica, ell es va anar despullant de les seves conviccions ideològiques, no sense esforç: "Les opinions errònies sovint tenen un pes sentimental que els manca a les que són certes". També va decidir adoptar el suec com a llengua literària, un altre gran esforç.
Ara, passades les dècades, és com si les arrels li pugessin tronc amunt. "Després de trenta-vuit anys a Suècia, després de més de trenta llibres en suec, el grec és, malgrat tot, la meva llengua". "És com si et trobessis algú de qui et vas enamorar fa temps i finalment entens per què", diu. I reflexiona: "Un no pot marxar de la seva pròpia vida. I, tanmateix, és això el que m’he dedicat a fer la major part de la meva vida. Vaig deixar Grècia; després vaig deixar la meva llengua [...] Per què he tingut, i tinc sempre, la necessitat de deixar-ho tot enrere? Quin miratge hi ha a l’altre costat?". La Gunilla i els fills són la seva vida. Són Suècia. L’Olga és mig grega mig sueca. La mare que viu a Atenes és Grècia. Tres dones, tres realitats íntimes que l’acompanyen.
Des de l’illa de Gotland, el seu refugi estival, s’assabenta que l’Olga ha empitjorat. La imminent pèrdua de l’amiga li fa entendre que Gotland ja no és el lloc genuí que va conèixer el 1972. Ha esdevingut un paradís perdut. "Haver nascut com a ésser humà és haver perdut el paradís [...] Per què l’ésser humà necessita aquesta pèrdua?" També l’Olga passarà a ser un paradís perdut? Amb ella va aprendre que "l’amistat és molt més exigent que l’amor". "Quan era petit em queien molts mocs" i ara que és gran li cauen "moltes llàgrimes". "Si tens grans somnis de jove, ploraràs molt quan siguis gran". Però té clar que "no pots començar a moblar l’enyorança perquè aleshores corres el risc de sentir-t’hi com a casa". Per això no posseeix cap propietat a Grècia, ni tan sols una finestra.
Un dia també llunyà, el professor universitari de la Facultat de Filosofia que li feia la punyeta, en una conversa informal va dir que la gent era rara i ell, Kallifatides, li va respondre: "El més rar és que la gent no sigui més rara". Passats els anys, l’home li va enviar una carta en què li deia que ho havia estat rumiant i que, en efecte, tenia raó. Un gest rar que confirma que tots ho som, de rars. L’Olga: forta i decidida, i, tanmateix, tendra i sensible; apassionada però d’aparença freda. En Kallifatides, un suec molt grec, un socialdemòcrata un punt llibertari. Un home a qui estimar.