No li preocupa que els diccionaris s’actualitzin

Des de fa dos dies, al·leluia!, ja tenim el DIEC2 actualitzat amb la nova ortografia, inclosa la mediàtica reducció de diacrítics. Si hi busqueu adéu us durà a adeu, entre molts altres canvis. Però als lingüistes ens interessen més els canvis de tipus lèxic i sintàctic que també s’hi han fet aquest abril i que, en algun cas, fa anys que esperàvem.

Per exemple, per fi serà possible disseccionar un llibre o una obra d’art (fins ara els havíem de dissecar ). I també per fi podrem dir que a algú una cosa li preocupa o li molesta. Cal destacar-ho perquè molts manuals i llibres d’estil encara subratllen que és incorrecte i ho fan canviar per el preocupa o el molesta.

Alerta, però: el preocupa o el molesta continua sent correcte. La novetat és que, en certes frases, també ho és li preocupa i li molesta. Posem-ne exemples. El li no és bo a la frase “El que vas dir el va molestar / el va preocupar”, perquè aquí el ha passat de no estar molestat o preocupat a estar-ho: el que vas dir causa un canvi d’estat psicològic. Però sí que ho és a “No li molesta / no li preocupa que la gent fumi”, perquè només s’hi constata un estat invariable de li.

Quan són causatius i canvien l’estat, preocupar i molestar són plenament transitius i qui canvia d’estat és un OD. Quan són estatius i constaten un estat, tendeixen a ser intransitius i qui experimenta l’estat tendeix a ser l’OI (si bé el DIEC2 també admet que sigui l’OD). És un procés viu, en què la llengua està canviant, i és raonable esperar que un futur DIEC2 ja no admeti l’OD en el segon cas i estengui (i expliciti millor que ara) la dualitat OD/OI (causatiu/estatiu) a verbs del mateix tipus com ara sorprendre.

Com deien Teresa Cabré Monné i Jaume Mateu Fontanals en un fonamental article de l’any 1998, aquest canvi no afecta igual tots els dialectes, però afecta prou parlants i és prou general perquè la normativa no el pugui deixar de reflectir si pren com a base la descripció lingüística. Reflectint-lo ara, el DIEC2 demostra que vol ser el diccionari normatiu d’una llengua viva.