Les pàgines de la gramàtica de l’IEC (GLC) dedicades a la sintaxi del gerundi (p. 1211-1219) mostren com és de difícil establir la frontera acceptable / acceptableno acceptable(la GLC defuig el binomi correcte / incorrecte ) en aquest tipus de construccions. Amb el perill, evident, que s’acabin evitant gerundis que no només són bons sinó, sovint, també la manera més clara, àgil i fins i tot poètica de dir el que es vol dir.

Sembla clar que a “La neu cobreix la muntanya fent créixer el perill d’allaus” hi ha un gerundi inacceptable. Cal dir “...i fa créixer el perill d’allaus”. Per què? Perquè la neu fa créixer el perill com a conseqüència de cobrir la muntanya, i el no acceptable gerundi copulatiu es dona quan, encara que hi hagi simultaneïtat (de fet, el perill creix al mateix temps que cau la neu), el gerundi és una conseqüència del que expressa el verb principal.

Però en la frase del títol també sembla que “amagant els camins” sigui una conseqüència de “cobreix la muntanya” i, en canvi, aquest gerundi la intuïció el veu acceptable i la GLC també. La clau és el fort lligam semàntic -d’identitat total o parcial- entre els verbs cobrir (la muntanya) i amagar (els camins), que permet veure “amagant” com una ampliació o una explicació de “cobreix”. Per contra, no hi ha cap lligam semàntic entre cobrir (la muntanya) i fer créixer (el perill).

I fixem-nos que en aquest cas no ens serveix el truc que s’explica en algunes classes de català: “Si poses el gerundi al davant i la frase sona bé, és que és bo”. La frase “Amagant els camins, la neu cobreix la muntanya” sona igual de malament que “Fent créixer el risc d’allaus, la neu cobreix la muntanya”.

La GLC ho deixa clar quan diu que exemples com aquest “mostren que un adjunt oracional de gerundi en posició necessàriament final no sempre és mal format”. I és que per fer un bon ús de la llengua, sense ser lingüista, val més educar la intuïció (i refiar-se’n) -per exemple, llegint bona literatura- que aplicar mecànicament receptes gramaticals.