Aquest article va de com és tot el món en imatges, però no ara sinó fa quatre segles. El filòsof i pedagog txec Jan Amós Komensky (1592-1670), conegut en llatí com a Comenius, és considerat el pare de l’educació moderna. I creia molt en la imatge (també creia molt en la paraula).

Orfe als 12 anys a causa d’una epidèmia de còlera que va matar els seus pares, va tenir una vida complicada, marcada per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), fugint sempre de la persecució catòlica. Membre de la secta reformista dels hussites, el 1621 les tropes espanyoles van entrar a la ciutat de Fulneck, de la qual era el rector de la parròquia: van cremar totes les seves obres –dels 300 llibres que es calcula que va escriure, se’n conserven una cinquantena– i van posar preu a la seva vida. Va poder fugir pel bosc, deixant la dona i dos fills, als quals ja no tornaria a veure mai, morts aviat per la pesta. Després es tornaria a casar dues vegades.

Però per què és tan important, Komensky? Per moltes coses, entre d’altres perquè se’l considera l’inventor del llibre de text (ara que els estem perdent) i del llibre infantil il·lustrat (aquests, per sort, els seguim trobant necessaris i bonics). Amb el llibre de text il·lustrat que va crear volia donar autonomia als infants, per als quals anhelava un sistema d’aprenentatge en què l’ús preponderant dels sentits estigués per sobre de la memorització estèril.

L’editorial Libros del Zorro Rojo ha editat en versions catalana i castellana el seu Orbis Sensualium Pictus, del qual Goethe va dir: "Va ser un dels tresors més preuats de la meva infantesa". Va ser un bestseller fins a les acaballes del segle XIX. És una obra que conté dibuixos, noms i definicions "de totes les coses fonamentals que hi ha al món, i de les activitats de la vida", tal com consta a la portada rere el subtítol El món visible en imatges. Les imatges, detallistes, són preciosos gravats xilogràfics de Paulo Kreutzberger. Komensky va escriure aquesta petita joia ja de gran (1658), a Hongria, abans de refugiar-se definitivament a Amsterdam, on se li va concedir una pensió de 800 florins i on finalment moriria.

L’Orbis Pictus va ser concebut com un manual escolar i una enciclopèdia il·lustrada. De fet, se’l considera precursor de l’Enciclopèdia que Diderot i D’Alembert publicarien un segle més tard per aplegar tots els sabers de l’època. "Quants dels autors de l’Enciclopèdia havien après a llegir i escriure mitjançant l’Orbis Pictus? Molts, segurament", diu Teresa Duran a l’epíleg de l’edició catalana.

Komensky escriu al prefaci que "la sal de la vida" dels infants i futurs adults és "saber, fer, parlar". Recorda que "no hi ha res a la ment que no hagi estat abans als sentits" i defensa la diversió i el joc com a mètode d’aprenentatge. Volia que aquest llibre servís per "atreure les ments [dels nens i nenes] fins al punt que ja no s’imaginin l’escola com una creu, sinó com una delícia". I fa constar que haurà de ser "emprat a les escoles de cada contrada en la seva llengua", cosa que els servirà "per aprendre d’una manera més ràpida i agradable la llengua llatina", que com tots sabeu era com l’anglès d’ara.

El text referit a l’aigua, fa així: "L’aigua brolla de la font; davalla al torrent; raja al rierol; s’atura a l’estany; flueix al riu; gira al remolí; forma aiguamolls." Cada nom en cursiva està referenciat al dibuix amb un número. El mateix passa amb totes les cent cinquanta entrades. Tot és molt senzill i precís, i poètic de tan despullat. És interessant quan parla dels "sentits interns", que diu que són tres: el sentit comú, la fantasia i la memòria. De cap dels tres anem sobrats, oi?

Més enllà del seu Orbis Pictus, les seves obres més importants són Didàctica magna (1626-1632) i Porta oberta a les llengües. Va donar molta importància a la llengua materna i a l’entorn i les necessitats de l’alumne. I va viatjar per tot Europa, en especial per Anglaterra, Suècia i Holanda, països on va renovar els mètodes educatius.

Proclamat ja en vida com el "príncep de l’ensenyança", el 1958 la UNESCO el va declarar "apòstol de l’educació moderna i de la comprensió internacional". El seu lema era "ensenya-ho tot a tothom". Estava especialment interessat a ensenyar la ciència i la tècnica (com al·lucinaria amb el nostre món tecnològic!), però també la natura i els oficis, la música i el teatre, les llengües... El seu tothom incloïa des dels infants més tendres fins als universitaris, els més espavilats i els discapacitats, els pobres i els rics. Està clar: necessitem nous Komensky.