No teniu a vegades la sensació d’estar atrapats pels grans esdeveniments? És quan la vida petita, la del "bon dia" i "com va tot?", queda ofegada per l’onada de la Història, de la qual és impossible apartar-se, sigui una pandèmia, un procés independentista, una crisi financera global o una guerra com la que ara pateixen a Ucraïna o el Pròxim Orient persones que podríem ser nosaltres. De fet, nosaltres ja en vam patir una, de guerra: la que va provocar Franco. Una contesa cruel i quatre dècades de dictadura. Aquells anys tràgics encara ressonen en la nostra realitat col·lectiva, en els records, en la memòria, en la política d’avui.

Els grans fets són com una tempesta. T’hi trobes sense adonar-te’n i no hi ha escapatòria. Ets un punt insignificant enmig de l’onatge dels esdeveniments. La teva existència quotidiana de cop es veu violentament sacsejada. Això és el que els va passar a Mercè Rodoreda i Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) en dues ocasions: primer durant la Guerra Civil i després, havent fugit a l’exili, ficats a l’ull de l’huracà de la Segona Guerra Mundial. La seva peripècia, una tumultuosa història d’amor sota l’esclafit de les bombes, és la de tants altres europeus. Es van enamorar enmig d’una Europa que anava cap a l’autodestrucció. ¿Anem ara un altre cop en la mateixa perillosa direcció?

Eva Comas-Arnal ha relligat aquella fugida enlloc a la novel·la Mercè i Joan, premi Proa. És una ficció molt poc ficcionada, perfectament a tocar de la realitat més estricta i salvatge. És la nostra història i ves a saber si és el nostre futur: tot dependrà de fins on arribi l’auge de la ultradreta, els efectes de la desconstrucció democràtica de Trump i l’afany imperialista de Putin. De moment assistim a un rearmament militar en tota regla. Entrem en un període incert. No sembla que hàgim après gaire de la història tràgica que van patir en pròpia pell la Mercè i el Joan.

A diferència dels exiliats que van optar i van poder marxar a les Amèriques, ells van quedar-se a França, on els va enxampar la fúria nazi. En el moment de la invasió eren a París. D’allí fins a Llemotges, en un increïble periple a peu enmig del caos, "van estar-se vint-i-quatre nits seguides sense poder estirar-se en un sol llit. Van dormir al ras, en pallers, estables, coberts, per terra en una caserna de soldats mentre es combatia amb artilleria, en un tren que no avançava, ajaguts al passadís i pel damunt de les maletes...". Es van salvar.

"És tan trist fer projectes... Te’n poses a idear un i de seguida ve la Història i te l’esguerra", diu l’Obiols, fatalista, quan ja han aconseguit fugir de la zona ocupada. Però ni molt menys és el punt final de l’aventura. La Mercè s’acabarà convertint en una hàbil cosidora i ell ho passarà bastant pitjor. La Història els va seguir fent anar com unes baldufes, rodolant sense destí. Ella cosint per sobreviure i escrivint per viure. Ell treballant per a l’enemic –acarat dia a dia a una indefugible contrarietat moral– i llegint per no deixar de ser ell. La tempesta de la guerra es fon també amb la tempesta amorosa que ara els imanta, ara els repèl.

El llibre funciona com una novel·la d’aventures i d’amor, a vegades esquemàtica i planera en el batec interior dels personatges –mai sabrem fins a quin punt s’hi reconeixerien la Mercè i el Joan–, sempre trepidant. L’autora ha assumit el risc de construir la intimitat de la novel·lista més gran de les lletres catalanes abans de ser la madura i famosa senyora Rodoreda. La veiem jove, enèrgica, gelosa, amb moments irats, amb una gran força de voluntat, però també amb dubtes i alts i baixos emocionals, capaç de passar de l’eufòria riallera a tenir pensaments suïcides.

La Mercè emergeix des d’aquest passat dramàtic amb una personalitat que prefigura la seva potència literària. El Joan (Armand Obiols) es dilueix en un mar d’indecisions. La dona forta, l’intel·lectual malaguanyat. Relleu de gènere. La Història, en efecte, va passar per sobre d’Armand Obiols, derrotat en el combat amorós i, més ocult i subliminar, també en el combat literari. Mercè Rodoreda, més lliure, sencera i determinada, en va sortir imparable, vencedora.