BarcelonaEl passat diglòssic del català explica que la genuïnitat la busqui en el col·loquial, en el que deien les àvies. Els registres formals els ocupaven altres llengües. Per això el català els ha hagut de recuperar equipat amb un lèxic col·loquial no sempre prou precís o neutre en alguns registres. Passa en l’àmbit sanitari, on aquell mal de coll que en molts parlars equival a dolor de garganta –també n'hi ha que en diuen mal de gola– pot acabar sent confós amb un dolor muscular extern. I és obvi que gola, anatòmicament, és més precís que coll per descriure’l. Però el col·loquial prioritza el que es veu i es toca al que queda amagat o és abstracte. Per això diu que algú té nas (i no pas olfacte) o té orella (i no pas oïda), si bé al final –i encara que el DIEC no ho reculli– tenir olfacte i tenir oïda també són formes possibles, com ho és tenir vista al costat de tenir ull.

És propi, doncs, del col·loquial recórrer al nom d’un òrgan físic per parlar d’un sentit abstracte. I així oreja pot voler dir col·loquialment "sentido de la audición" i és possible aguzar las orejas al costat d’aguzar el oído. El que no és tan habitual és que el nom del sentit també pugui ser el nom del seu òrgan o òrgans. Aquest doble significat el té oído, però no el té oïda. Per això nosaltres podem parar, obrir o dreçar l’orella (o les orelles) i no podem fer el mateix amb l’oïda. I també per aquest motiu una otitis és al DRAE "inflamación del oído" i al DIEC "inflamació de l’orella", perquè és l’òrgan i no el sentit el que es pot inflamar. Aquesta diferència crucial explica que es pugui hablar de oídas (tenim dues orelles) i també que hablar al oído passi a ser en català parlar a cau d’orella. La millor prova que és més aviat excepcional que el nom del sentit serveixi també per a l’òrgan és que dolor de oído equival a earache i a mal d’oreille. En anglès el sentit és hearing, i en francès, ouïe, i en aquestes llengües a ningú se li acut queixar-se de hearingache o de mal d’ouïe. Que alguns deixin, doncs, de pensar que són més cosmopolites quan del mal d’orella en diuen dolor d’oïda.