05/11/2022

Tot el que m'estava perdent

3 min
La galàxia NGC 4414, fotografiada pel telescopi Hubble. NASA

BarcelonaM’han recomanat molt una novel·la que, fa uns quants anys, no hauria llegit. Ara, en canvi, me’n vaig apuntar el nom de seguida, i espero posar-m’hi molt aviat. Es diu Mare, i és de la barcelonina Isabel del Río (Spècula). Què m’hauria tirat enrere, abans, per no llegir-la? Doncs saber que és una odissea espacial. Aquí s’hauria acabat el meu interès: moltes gràcies, passo. Perquè sí, perquè jo, a la que sentia “fantàstic”, desconnectava.

Si penso en les meves lectures de petita i de jove, només em ve al cap un títol una mica diferent, en aquest sentit, un llibre que tenia caràcter futurista: I un dia serà demà, de l’Anna Vilar. Era de la col·lecció Els Grumets de La Galera, i encara en recordo la coberta: hi havia una noia de cabell rinxolat, molt guapa, i darrere seu uns ordinadors. Ja no sé gaire com anava la història, però diria que es convertien en una amenaça. Em va fascinar, però va ser una lectura excepcional per a mi, que preferia mil vegades saber què els passava a les noies de l’internat Santa Clara que no pas descobrir quin futur ens esperava com a societat. No he tingut mai gaire imaginació, la ciència-ficció em feia mandra, i no m’interessaven ni la fantasia ni l’especulació. De fet, quan ens van fer llegir El mecanoscrit del segon origen, se’m va fer etern (tampoc és que ara m’entusiasmi, però no m’ho tingueu en compte).

Per què, llavors, amb aquest currículum lector, em vaig enganxar a Harry Potter? Ni idea, però va ser un abans i un després. Vaig entrar en aquell món i, de cop, m’interessaven els bruixots, els conjurs i la màgia. Recordo que en parlava amb el Ricard Ruiz Garzón, tan entusiasmat com jo amb els llibres de la Rowling. Llavors, coincidíem a COMRàdio, on ell venia com a periodista literari. Vint anys més tard, ja no fa de periodista: és escriptor i, des de l’any passat, el comissari del 42, el Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona. Entenc que sigui ell, perquè n’és un expert. Em mirava el programa (hi ha actes fins diumenge, i alguns es podran recuperar en vídeo a posteriori) i realment ha aconseguit fer una proposta interessantíssima i molt ambiciosa, connectada amb autors internacionals, però que també reflecteix molt bé la potència del gènere (dels gèneres) a casa nostra: hi ha bones editorials, bons autors i bones traduccions.

Tot i així, en una entrevista, el Ricard deia una cosa que em va cridar l’atenció. Li preguntaven per què anar al 42, i ell responia: “Perquè tots els mons que no coneixeu són aquí, i els descobrireu en només 5 dies, i amb una sèrie de taules que són molt més divertides i curioses del que us imagineu”. Per a mi, aquest “més del que us imagineu” era un intent de seduir un tipus de lector que crec que existeix, que potser té una idea preconcebuda del gènere, i que ha decidit que el fantàstic no li interessa. És a dir, jo mateixa, fa uns quants anys. I no passa res, serà que no hi ha llibres per triar, però avui pensava que, quina sort, haver agafat nous camins que m’han portat a descobrir la immensa Ursula K. Le Guin, Ray Bradbury, Neil Gaiman o, darrerament, Terry Pratchett (gràcies, editors de Mai Més!). I quines ganes de començar a llegir la Isabel del Río, també. Me’n faig creus, de tot el que m’estava perdent!  

stats