UN TAST DE CATALÀ
Opinió28/04/2017

¿Podem anar a per la Lliga?

Albert Pla Nualart
i Albert Pla Nualart

La pregunta del títol se la fan molts culers, però a un corrector li crea un dubte lingüístic que arriba a ser angoixant si, a frec de tancament, es troba un titular del tipus “A pel referèndum”. Els manuals i els llibres d’estil ens diuen que “a per” no és genuí. No és genuí però sues tinta per canviar-lo. “Anar a per totes” el converteixes en “anar a totes” i avall!, però el canvi mínim que comporta convertir “a per” en “per” sovint no és viable, i els canvis més a fons no sempre tenen la mateixa força i intenció.

Aquest a per és un calc o rep la influència d’un a por que no fa gaires anys era també qüestionat en castellà. De fet, és una forma específica de l’espanyol peninsular. El d’Amèrica no diu pas “ Voy a por tabaco ” sinó “ Voy por tabaco ”. Tot i això, la RAE l’accepta: 1) perquè ja es troba en textos del XVI i XVII i ara està molt estès; 2) perquè resol ambigüitats (“ Vengo por ti ” / “ Vengo a por ti ”); 3) perquè el castellà ja admet molts altres contactes preposicionals ( de entre, por entre, de por, etc.).

Cargando
No hay anuncios

I què diu la nova gramàtica de l’IEC? Doncs diu (p. 746) que amb un per seguit de sintagma nominal, els verbs anar/venir equivalen a anar/venir a buscar (“Vaig a la bodega per vi”) i que “el gir a per, que s’usa col·loquialment en certs parlars, s’evita en els registres formals”. Com fa sovint, accepta tàcitament a per en registres informals, i no sembla que en qüestioni la genuïnitat. No seria la primera locució genuïna que agrupa preposicions febles ( de per si, de per vida, de per riure, etc.).

Tanmateix jo, com a parlant del central (no tinc clar què passa en altres dialectes), no diria mai “Vaig ala bodega per vi”. Em sona estrany i ambigu. I a “Vaig a la bodega a per vi” hi veig un calc del castellà. Però és un calc tan expressiu i tan difícil de canviar que si li entreobrim la porta s’instal·larà per sempre en la llengua dels mitjans. “Evitar-lo en registres formals” en un univers mediàtic en què formal i informal es barregen sense solució de continuïtat, equivala posar-hi una barrera de fireta. Si de debò se’n vol evitar l’ús, cal tancar-li la porta amb pany i forrellat.