Llegir a batxillerat: perills, possibilitats i Victor Hugo

BarcelonaEl decret d’ordenació del batxillerat que la Generalitat ha publicat enguany suposa un canvi importantíssim en l’assignatura de llengua catalana i literatura. Mentre que fins ara el departament marcava dues lectures obligatòries i la tercera quedava a criteri del centre, ara s'ha "liberalitzat" i cada centre podrà escollir quines obres fa llegir als alumnes. És excitant: quants perills! Quantes possibilitats!

D’una banda, tenim els professors, que sovint estan esgotats perquè la seva és una feina de picar pedra i perquè, segurament, n’hi ha massa que no tenen una veritable vocació docent. Algun dia convindria debatre seriosament com ho podem fer per prestigiar la feina dels professors, perquè si tot el que és un país i una cultura deriva en molta mesura de la base educativa que rebem tant a casa com a les escoles i instituts, la conclusió és que la baula d’on penja tot és l’educació, i quan dic tot vull dir tot: des de la integritat moral de les persones fins a la seva capacitat per entendre el món i els altres, des de la violència de gènere fins a les taxes de prostitució i consum de porno.

Els professors meravellosos i inspiradors són minoria

Qualsevol que tingui fills que van a l’institut sap el pa que s’hi dona. Qualsevol que conegui algun professor li deu haver sentit explicar que té companys de feina, professors de literatura, que no llegeixen i ho confessen obertament i sense vergonya, companys que estan cremats i amargats. Evidentment, not all teachers, perquè també n’hi ha de meravellosos i inspiradors. Però, malauradament, són minoria. La culpa no és només seva. El sistema laboral no hi ajuda: places de per vida, improvisacions del departament, persones que imparteixen classes de matèries que no són la seva especialitat, assignacions de places a una setmana de començar el curs, etc.

El perill, doncs, amb el nou decret, és que aquests professors, esgotats, perduts i descoratjats, tirin pel dret i continuïn amb les lectures que fins ara el departament proposava, que no reflexionin sobre les opcions que se’ls obren, que no facin seva l’assignatura, cosa que és el que d’alguna manera ara se’ls demana.

Els alumnes i els problemes de concentració

Després tenim els alumnes, que no estan gaire per llegir, no ens enganyem. Venen d’una ESO on sovint han llegit extrems: o bé llibrets fàcils i una mica estúpids (en recordo un amb una primera frase gloriosa: "Va entrar amb pas decidit i tremolós": decidit i tremolós, segur?), o bé llibres massa literaris que no estan preparats per llegir i que, en lloc d’engrescar-los, el que fan és allunyar-los de la lectura a la velocitat de la llum (fent un símil: no es pot pretendre que pugin un cinc mil quan molts no han pujat mai al Matagalls o ni tan sols a Collserola).

Són alumnes enlluernats pels (suposats) models d’èxit fàcil de les xarxes: youtubers i tiktokers els apel·len directament, parlen del seu món en la seva llengua, no com el coi d’escriptors (la majoria morts) que els volen fer llegir. Són alumnes amb problemes seriosos de concentració perquè s'han criat en un món on l’atenció està fragmentada i molts (massa) dels que llegeixen ho fan en plataformes com Wattpad, on la qualitat literària fa plorar (un exemple escollit a l’atzar, la segona frase d’un llibre que té 14 milions (!!!) de lectures: "Corro hacia la cocina y me coloco el estropeado delantal en mi cuerpo"). ¿Per què els adolescents llegeixen aquesta porqueria? ¿Existeix un conjunt intersecció entre gustos adolescents i literatura de qualitat? ¿Ens atrevirem a buscar-lo?

Necessitem un pla de màrqueting

Una cosa és indubtable: la literatura (catalana o no) necessita un pla de màrqueting; cal comunicar que és una cosa viva, cal portar els escriptors a les aules, cal intentar enlluernar els alumnes, cal mostrar-los models d’èxit personal en el món literari, cal seduir-los amb tot el que té de seductor la literatura (que no és poc) i no tant amb arguments historicointel·lectuals; al capdavall, el plaer de la lectura neix de l’emoció que provoca, i és aquí on hem d’apuntar.

El nou decret obre les portes a buscar i explorar canals de comunicació entre literatura i batxillers; és una notícia formidable. Fem-los llegir, jo què sé, Els nois, Permagel, Tsunami, El món es torna senzill, fem-los llegir contes contemporanis, que és un gènere molt adequat perquè s’adapta a l’atenció fragmentada i alhora els permetria llegir molts autors diferents (alguna editorial podria fer una antologia de contes contemporanis espaterrant).

L'assignatura de literatura hauria de crear lectors. En canvi, ara mateix, diria que massa sovint els llibres que els obliguem a llegir tenen una conseqüència nefasta: els fan odiar i avorrir la literatura. Les lectures obligatòries els haurien d’encoratjar a llegir, fer-los venir ganes de més.

Les coses són més fàcils de dir que de fer, especialment per a algú com jo que no és dins el món educatiu i que només en té una visió esbiaixada i parcial. Potser per desconeixement, fins i tot, he dit alguna animalada.

Per això, professors, confiem en vosaltres per fer la revolució. Ja ho va dir Victor Hugo: el futur és a les vostres mans.