És l'estupidesa, estúpids!

Trump "no llegeix mai". Ni llibres ni diaris: "Ni tan sols les notes d’una pàgina, ni de mitja pàgina, que li remeten per preparar-lo abans d’una entrevista". És un perfecte analfabet funcional. Només funciona oralment. És un home d’acció sense reflexió, audaç, disruptiu. Cosa que, en un món caòtic, lluny de penalitzar-lo, l’ha convertit en un geni polític. Si el 1992 James Carvill, assessor de Bill Clinton, va fer famosa la sentència "és l’economia, estúpid!", ara la podríem parafrasejar així: "És l’estupidesa, estúpid!". Fora experts, fora savis, fora història, fora coneixement... Sí a l’acció imperativa que provoqui estupefacció, por, inseguretat. Sí a l’excitació dels prejudicis i els baixos instints.

Aquest és l’escenari del poder global. Així ho retrata l’assagista i conseller polític Giuliano da Empoli al llibre L’hora dels depredadors (Edicions 62, en traducció catalana de Josep M. Pinto). És l’obra de moda que, sens dubte, cal llegir: un relat cru de com funciona l’altre escalfament global, el del trànsit de la diplomàcia multilateral –ONU, Davos, cimeres climàtiques, etcètera– a la política de la confrontació i la força, la que busca en tot moment elevar el nivell de conflicte, tant intern –al si d’un país– com extern. Una política fruit de la convergència entre els messiànics "senyors tech" (Musk, Bezos, Zuckerberg...), i els nous lideratges brutalistes borgians (sí, de Cèsar Borja); tot i que l’autor cita sovint Maquiavel, donar a Trump i companyia l’estatus de "maquiavèl·lics" resulta massa sofisticat per descriure aquests nous bàrbars fruit del fracàs del sistema.

Són la nova elit dirigent que vol destruir el vell món de les ineficaces democràcies liberals per construir un nou món autocràtic, tecnològic, ferotge, implacable amb els perdedors. "La guerra torna a estar de moda. Els dirigents que la invoquen guanyen eleccions. Alguns d’ells a continuació passen a l’acció. En els cinc últims anys, les despeses d’armament han augmentat un 34% al món. Un fervor guerrer recorre el planeta, i no afecta només els règims autoritaris", escriu l'autor. Els ciberatacs estan a l’ordre del dia, els drons estan donant una nova dimensió total a la guerra i l’amenaça nuclear, que havíem volgut oblidar, torna a fer-se real: les ogives nuclears, en disminució des de mitjans de la dècada dels anys 80, tornen a augmentar. En termes militars, avui "l’atac és menys car que la defensa", cosa altament perillosa. Estem enfilant una era de violència. ¿S’acosta l’apocalipsi?

A part de Trump, pel llibre desfilen Putin i el seu ex spin doctor Vladislav Surkov; el príncep saudita Mohammed bin Salman (MBS), aquest sí, perfectament maquiavèl·lic; l’audaç i expeditiu president del Salvador, Nayib Bukele, que tant s’autodefineix com "el dictador més cool de la Terra" com fa venir observadors internacionals que validen la seva victòria democràtica amb el 84% dels vots; o el president argentí Javier Milei, amb la seva motoserra anti sector públic. "El caos ja no és l’arma dels rebels, sinó la marca dels dominants", escriu Giuliano da Empoli, segons el qual estem davant d’una nova casta de dirigents que van amb l’accelerador posat, sense límits, envoltats d’amics, socis i familiars, i que se’n riuen de les lleis, de la prudència i la contenció, del diàleg i el pacte, dels consensos, dels drets de les minories (la mofa del wokisme els dona ales). Coses de febles pusil·lànimes. El seu codi de conducta és l’exercici del poder resultadista en estat pur per acabar amb la criminalitat, la immigració (res millor que un bon cap de turc), el cost de la vida...

Se n’estan sortint? Com se’ls pot combatre? ¿Hi haurà efecte Mamdani amb el retorn al clàssic discurs socialdemòcrata focalitzat en els problemes de la gent? Da Empoli explica que als qui volien ser polítics, Henry Kissinger els responia amb paraules de Churchill: "Estudiï història, estudiï història, estudiï història". ¿Tornarà a valdre mai la intel·ligència il·lustrada i humanística o la IA marcarà el triomf de la màquina sobre l’ésser humà? Da Empoli tem que la IA reforci "la nostra estupidesa" i dona un nou significat a les sigles IA: intel·ligència autoritària. El combat està servit.