L’Optimot és un servei lingüístic en línia que depèn de la direcció general de Política Lingüística. Té l’objectiu de resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua. I de dubtes, des de l’aparició de la nova gramàtica, no en falten, perquè la GIEC és el resultat de difícils consensos que -com sol passar- resulten més fàcils d’assolir quan la redacció, en lloc de ser clara i transparent, és una mica confusa.

Però l’Optimot no està sol en l’intent de fer més clara la norma. Dos professors universitaris hi han contribuït notablement. Jordi Ginebra amb La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (2017) i Neus Nogué amb La nova normativa a la butxaca (2018) s’han esforçat a resumir i aclarir els principals canvis normatius.

Un dels punts en què la GIEC modifica norma és en l’anomenada alternança de preposicions davant d’infinitiu. La norma fabriana establia que tot i que diem (1) “Insisteix en un tema” i molts també diuen (2) “Insisteix en parlar d’un tema”, en el segon cas calia canviar en per a : (3) “Insisteix a parlar d’un tema”. La frase (2) no era, doncs, normativa.

La GIEC, en canvi, estableix que mantenir en davant d’infinitiu, com a (2), és acceptable en registre formal, tot i que fer el canvi, com a (3), “és la solució preferible” (p. 1011). Fa, doncs, una diferència crucial entre (2) i (4) “Insisteix en que parlis d’un tema”. En registre formal podem mantenir en a (2) i no a (4), en què propugna l’elisió i especifica que el manteniment és només“habitual en registres informals” (p. 1005). És un contrast que tant Nogué com Ginebra recullen als seus llibres, i que es desprèn d’una lectura competent de la GIEC.

Doncs bé, l’Optimot diu a la fitxa 183/11 que quan els verbs que regeixen en “es troben davant d’un infinitiu, en registres formals es canvia la preposició en per la preposició en a, malgrat que en registres informals es pot mantenir en ”. És a dir, iguala (2) a (4) i l’expulsa dels registres formals fent una lectura poc competent i contrareformista de la GIEC.