Ser important és anar a una biblioteca

BarcelonaL'escola del meu fill no para de donar-me motius per pensar que no n'hauríem pogut triar cap de millor per a ell. L'última vegada que ho vaig pensar va ser a la reunió d'inici de curs (aquella que és tan necessària com eterna), quan van parlar de les activitats previstes durant l'any. Una de les que van explicar amb més il·lusió va ser la visita que faran a la biblioteca del barri. Aprofitaran per fer el carnet a tots els nens que no el tinguin, i la mestra explicava la il·lusió que els fa tenir-lo. Encara va anar més enllà i va afegir, amb un gran somriure, que el carnet els fa sentir importants. Ah, quina meravella, pensar que ser important és estar acreditat com a usuari d'una biblioteca! És un missatge molt poderós, aquest que destil·la la visita.

Hi he tornat a pensar llegint Biblioteques públiques, un llibre que l'escocesa Ali Smith va publicar el 2015, però que tot just ara surt traduït al català per Dolors Udina a Raig Verd. El llibre recull dotze contes de l'autora, molt bons, però té una particularitat: mentre l'escrivia, Smith es va adonar que estaven tancant moltes biblioteques públiques al Regne Unit. Al llibre, explica que en molt poques setmanes, 42 biblioteques havien viscut l'amenaça de tancament o de transmissió a voluntaris, i va calcular que, segons l'estadística, entre el període en què havia començat a escriure el llibre i el moment que el publiqués, la xifra pujaria a mil. A partir d'aquesta constatació, va començar a preguntar a la gent del seu voltant, coneguda i desconeguda, què pensaven de les biblioteques públiques, i va recollir les seves respostes en una mena de capítols curts que s'intercalen amb els contes (que, per cert, no passen en biblioteques, però giren al voltant de la llengua, l'escriptura o la lectura). 

Un d'aquests capítols em va fer pensar en la relació dels nens amb el carnet de biblioteca, perquè Smith recull el testimoni de la poeta Sophie Mayer, que ha escrit un llibre sobre les heroïnes de la televisió contemporània. Una de les escollides és la Buffy caçavampirs, i destaca que una de les armes que utilitza per mantenir a ratlla els vampirs és, precisament, un carnet de biblioteca. Quan Smith li va preguntar pel carnet com a arma, Mayer va ser contundent: "Les biblioteques salven el món, i tant, però fora del mode narratiu de l'heroisme: a través de l'acció contemplativa, anònimament i col·lectivament". Aquesta idea de la col·lectivitat és recurrent en altres respostes, que parlen de les biblioteques com a espais de llibertat, democràtics, que permeten, per exemple, l'accés lliure a la tecnologia. Un espai necessari per als més pobres, isolats i menys capaços de la nostra societat, que Richard Popple afirma que són els més perjudicats pels tancaments de biblioteques. Aquestes també funcionen com a punt de trobada i de socialització, i alguns dels testimonis en parlen fins i tot com un lloc de protecció. M'ha agradat especialment la tendresa amb què l'escriptora Miriam Toews explica com va veure, per casualitat, la seva mare adormint-se al sol a la butaca d'una biblioteca. Sense que fos la seva idea inicial, Ali Smith acaba fent un homenatge a les biblioteques públiques, molt pertinent ara que acaben de celebrar el seu dia internacional. Valorem-les, cuidem-les i celebrem-les, nosaltres, també: traiem el nostre carnet de biblioteca de la cartera, i sentim-nos importants.