04/01/2023

I si ho escrivim com ho diem?

2 min
El garatge ocupat on s'han localitzat els dos cadàvers

BarcelonaComenço l’any amb la porta del garatge espatllada: “Aquesta porta estarà fora de servei fins a la seva substitució”. Sí, ja sé que he de donar gràcies perquè a la comunitat han decidit escriure el missatge en català i tot allò del got mig ple, i, a sobre, estrictament no hi ha cap falta d’ortografia, però és l’exemple perfecte per tractar dos usos abusius que ens assetgen cada cop més: el dels possessius i el dels noms que podrien ser verbs. 

Anem a pams. Regla número u de redacció bàsica: per expressar accions, els verbs sempre són més àgils, clars i directes que els noms. “La porta estarà fora de servei fins que se substitueixi” (o fins que algun operari s’apiadi de nosaltres i vingui a substituir-la en plenes festes de Nadal) s’entén molt millor: el text llisca més. Algú que no es pogués estar de voler demostrar que escriu , potser tindria la temptació de posar-hi “fins que sigui substituïda”, però la veu passiva tampoc és bon recurs per agilitzar res. Ens empeny a utilitzar-la la falsa creença que allunyar-se del que diem habitualment, que encarcarar-ho, ho fa més correcte, ens fa més cultes, ens atorga saviesa i erudició, encara que segurament només és una necessitat primària d’amagar les nostres inseguretats. No cal patir, passa a les millors famílies.

Precisament l’ús del nom en comptes del verb propicia l’altre abús, el dels possessius. I aquest fa més malícia, perquè és d’origen forà. La influència de l’anglès, que a nosaltres ens arriba sobretot a través del castellà, pressiona perquè, amb l’ajuda inestimable de la publicitat, caiguem a la seva trampa. Si no, vegeu “Compra la teva entrada”, “Apagueu els vostres telèfons mòbils” o “Venem el teu pis”. Quan hi entren en joc parts del cos la cosa és especialment sagnant: “Renta les teves mans”, “Cuida la teva pell” o “Pinta els teus llavis” són exemples caçats al vol que en la llengua espontània mai diríem així, que per a això tenim uns formosos pronoms (“Renta’t les mans”, “Cuida’t la pell” o “Pinta’t els llavis”). Almenys ara com ara ho tenim clar. “Fins a la seva desclarificació”.

stats