Hi ha molts pacifismes, però rere seu sempre hi ha Jim Henson

BarcelonaTot creient-me un pacifista ideològic, nascut d'una sèrie de lectures, o més aviat d'una sèrie de títols, ja que sempre em passava que vivia a l'ombra d'un títol sense llegir-me els llibres igual que aquells mandrosos que es queden les nits d'estiu sota el porxo privats d'aquest mínim d'ànim involuntari que ens fa entrar a casa, i aleshores aquelles no lectures, aquells títols eteris eren, naturalment, els de l'època, és a dir, els heretats d'un altre temps ja claudicat, la Primera Guerra Mundial, mare de tots els pacifismes, perquè la llibertat rabiosa dels anys 70 sortia d'una revifalla de la llibertat trencada dels anys 20 i 30, el segle XX va lluitar amb dents i ungles per no caure en mans de l'ombra que el sotjava, i així les novel·les que m'envoltaven es deien Res de nou a l'oest, encara que a la llarga Erich Maria Remarque es mostraria més inclinat a l'amor que a la pau; Abaixeu les armes!, de Bertha von Suttner, baronessa i la primera dona a rebre el Nobel de la pau; Viatge al fons de la nit, de Louis-Ferdinand Céline, deixat de banda molts anys perquè el seu pacifisme convivia amb la Gestapo, o El fuego, del comunista i desfogat biògraf de Stalin Henri Barbusse, i a aquest ramat de títols s'hi afegia, esclar, el mite del cap dels socialistes francesos, Jean Jaurès, assassinat a la terrassa d'un bar per oposar-se en nom de l'internacionalisme a lliurar els treballadors a la guerra; però, per damunt dels llibres i les mitomanies, el meu pacifisme, mal que si hem de ser francs el que sentia era pur antimilitarisme, allotjava, com al refrany de la cançó dels Detectors, tan sols una imatge, cendrosa i presa del fotograma de la trinxera d'Armas al hombro, el llargmetratge de Chaplin que va esdevenir pòster en tantes parets, i d'aquesta manera m'havia establert calladament en un onirisme de cine mut i de llibres no llegits on se sentia una banda sonora feta de la música de Hair i d'un grapat de cançons de John Lennon, el músic que va ser assassinat a trets al portal de casa seva com un Jaurès sense partit, i no obstant això, tal vegada, la meva fidelitat incondicional a la pau era senzillament l'efecte de veure Barri Sèsam, els titelles de Jim Henson, on es deia que com que la vida és molt complexa cal tenir ben clares les seves quatre nocions bàsiques.