Abans que es tornessin famosos, amb Manel Fontdevila i Albert Monteys em passava com amb Rull i Turull, que mai no sabia qui era cadascú. Tot i que Fontdevila i Monteys no s'assemblen en res, els amalgama històricament una màgia, una intenció, un propòsit artístic (a la vegada, molt personal en tots dos). Potser per aquesta raó o, més aviat, perquè eren els cadells de la redacció, els van encomanar a la revista El Jueves que dibuixessin a quatre mans la sèrie Para ti, que eres joven, la qual duraria moltíssim (des de 1997 fins a 2014). En un no res, va ser una secció mítica. Ara, ha sortit una excel·lent antologia titulada, amb aflicció, Para ti, que eras joven (¡Caramba!/Astiberri, 2023). Inclou noves pàgines on els autors reflexionen sobre com ha canviat, cap a millor (aclareixen), el seu sentit de l'humor.

Però el que es veu repassant el llibre és que Monteys i Fontdevila havien d'alliberar-se del sentit de l'humor d'El Jueves per tal de mostrar el seu propi. Si es vol ser un mateix, cal renunciar abans a qui vol ser un, s'ha de donar per perdut tot el que a un li agrada. Perquè un és només el que és. El Jueves va ser una escola, una manera de fer, de pensar. Molt poques revistes assoleixen aquesta transcendència. I allí hi eren Fontdevila i Monteys, al costat dels grans, dels mestres, d'Òscar, de J.L. Martín, de Kim, Ivà acabava de morir... En quin cap cabria trencar la cadena de transmissió? S'acabaria trencant a la fi, però, des de dalt, un cop i un altre.

El títol de la secció, Para ti, que eres joven, sortia d'un eslògan publicitari que aleshores ja era antic. Això suposava una manera irònica de demanar compassió per part dels qui feien l'encàrrec, els caps de la revista. Una forma d'admetre que els temps tornaven a canviar. Semblava que estava variant un gust, però allò que mudava era tota una moralitat. Molt aviat, Fontdevila i Monteys serien nomenats, successivament, directors d'El Jueves. A les vinyetes de Para ti, que eres joven, practicaven la crítica de costums, no el costumisme. És la diferència que hi ha entre els articles de Larra i el teatre d'Arniches. Fontdevila i Monteys exercien, a prop de Larra, un periodisme dibuixat, fet de vida quotidiana.

Els lectors de l'ARA coneixen ben bé el treball de Manel Fontdevila. També recordaran quan, coincidint amb la inauguració de la fira Comic Barcelona d'enguany, Fontdevila i Monteys van il·lustrar mà a mà totes les notícies del diari. Si fossin Starsky i Hutch, Manel seria Colombo (i també McCloud, com tots els de Manresa), i Monteys, més Banacek i McMillan i senyora. Dintre del Manel batega el Franquin de Modeste et Pompon. En l'Albert, hi ha un Will Eisner dibuixant ciència-ficció. La veritat és que Monteys i Fontdevila són inconfusibles des del començament.