Un defecte de l’actual norma -la de la GIEC-és que és poc normativa. La norma, per definició, ha de tendir a reduir la pluralitat de variants formals equivalents, perquè atabala i crea sensació de campi qui pugui. Obrir-se a la pluralitat té sentit i convé quan la llengua -les diferents varietats geogràfiques i socials- és plural. No en té quan no és la llengua sinó la tradició normativa la que és plural. Llavors la nova norma hauria de substituir l’antiga i no pas conviure-hi. És mal negoci -i poc cívic- facilitar la convivència dins la Filològica al preu de complicar la vida a les escoles.
N’és un clar exemple la norma sobre l’ús de fins/fins a. La GIEC (p. 753) ens diu que és igual de bo “No hi van tornar fins a l’1 d’agost” que “No hi van tornar fins l’1 d’agost”. La cosa ve de lluny. Una fitxa manuscrita de Fabra recull aquest exemple: “Fins el 15 d’agost inclusivament”. Fabra, un logicista, havia decidit que si l’expressió temporal tota sola no portava a (“L’1 d’agost hi anirem!”), tampoc calia a darrere de fins. Era la llengua -que diu “fins a l’1 d’agost”- la que s’havia de sotmetre a aquesta lògica i no al revés.
Albert Jané, en un intent de reconciliar llengua i lògica, va distingir entre “No començarà fins el dia 10” i “Durarà fins al dia 10”. És una mostra més de com un fabrisme excessiu pot fer la norma subtil i inextricable. Però el més curiós és que el mateix DIEC2 va modificar l’exemple manuscrit de Fabra, que ara diu: “Fins al 15 d’agost inclusivament”. ¿Calia canviar-ho si ara la GIEC ens diu que tot és bo?
Sí, jo diria que calia i que el que no calia és que la GIEC continués avalant Fabra en aquest punt. La Gra màtica normativa valenciana -menys esclava de la tradició- ho té clar: “Amb un valor temporal, s’usa fins a amb substantius o sintagmes nominals que expressen una data precisa”. Mentrestant, la fitxa 7711/2 de l’Optimot (amb “nova gramàtica” inclosa i ben poc sentit lingüístic) veu del tot correcte “Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins el 30 d’agost”. Fins quan?