BarcelonaAquest any, les activitats del festival BCNegra porten el nom d'obres de l'autor anglès Graham Greene: El factor humà, El tercer home, El nostre home a l'Havana, L'americà tranquil... Al programa del festival, s'hi explica que la tria vol homenatjar Greene com a mestre del gènere d'espies, tenint en compte que el lema d'aquest any és "Espies com nosaltres". Un lema, d'altra banda, que no té orígens estrictament literaris o temàtics, tal com vam descobrir dijous, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, durant l'acte de lliurament del premi Pepe Carvalho a l'escriptor noruec Jo Nesbo.

El comissari de la BCNegra, Carlos Zanón, començava el seu discurs parlant del lema, que ha estat molt ben acollit pel públic i els mitjans. El seu significat ha generat moltes preguntes, que ell ha intentat respondre el millor que ha pogut, deia, però de seguida feia una confessió: "El vaig treure d'una pel·lícula de Chevy Chase, del 1985, que no us recomano perquè és bastant dolenta". Efectivament, la pel·lícula, de John Landis, es diu Espies com nosaltres. Somriure general, que va continuar amb una reivindicació de Zanón. "Em sembla important, perquè al marge de premis i prestigi, al festival reivindiquem l'aspecte popular del gènere. Aquesta barreja fantàstica i màgica de literatura, de talent i d'entreteniment, i la voluntat de no deixar ningú fora". Qui hagi passat per la BCNegra, sap que hi trobarà tot això que diu el comissari. De fet, és, molt probablement, el secret de l'èxit del festival, que és incontestable: l'entrada és gratuïta, però els més fidels saben que per assegurar-se una cadira a determinades sessions, més val arribar d'hora. En part per això, el festival ha abandonat aquest any El Molino, que havia quedat petit, i ara omple, per exemple, la no menys emblemàtica sala La Paloma. Parlo de "fidels", perquè la BCNegra s'ha convertit en una data important per a molts lectors, que fins i tot s'organitzen l'agenda amb temps per no perdre's res. Per això, quan Zanón afirma mig de broma, com també va fer dijous, que a vegades li sembla que ell aporta al festival la part de la baixa cultura, penso que, de bromes, poques. Zanón en sap molt, de novel·la negra. Juga a la modèstia, a la timidesa, a fer acudits a costa seva (la seva presència a les sessions també ha aconseguit donar una personalitat al festival), però sap perfectament el que fa, que és posar el gènere a l'abast de tothom.

Un gènere que, com s'ha dit tantes vegades, parla de nosaltres. Quan Zanón tria els espies, no se'n va només a la Guerra Freda, sinó que parla d'allò en què ens hem convertit, uns espies quotidians dels altres. El comissari deia que vivim en un món on ens pensem que triem el que comprem, el que votem, el que fem, però que en realitat acabem venent o regalant la nostra intimitat, el nostre jo més privat, a canvi de l'entreteniment. En aquest procés, també perdem la capacitat d'atenció. Per això, per a Zanón llegir pot ser una forma de resistència, perquè "cada vegada que obrim un llibre, estem recuperant la intimitat, el nivell d'atenció, la nostra llibertat, el nostre temps". Anar a la BCNegra, pot tenir efectes similars: entreteniment per a tothom, sense efectes secundaris.