BarcelonaEra l’any 2007 i preparàvem l’arrencada de L’hora del lector per al difunt Canal 33. L’equip de reportatges exteriors hauria de visitar una llibreria diferent cada setmana. Per on començàvem? Les llibreries de Barcelona ens les sabíem de memòria, dúiem anys a Betevé, però això que ara es coneix com a territori i que abans eren comarques era un eral desconegut per al realitzador Enric Juste i per a mi. Eren anys de blogs i de Facebook, encara, de començar a parlar amb gent a qui gairebé no coneixies i de deixar missatges en murs. I l'hi vaig preguntar a la Marta Rojals. Quina llibreria t’agrada? Has d’anar a L’Espolsada. On? És la llibreria de la Fe Fernández, a les Franqueses del Vallès. Molt bé, som-hi, el Vallès Oriental me’l conec.

Queia un bat de sol sobre una d’aquestes places que només pot haver projectat la ment criminal d’un arquitecte o urbanista municipal. Vam aparcar-hi i, amb la calor enganxant-se’ns a les camises, ens vam acostar a un dels locals comercials que l’envoltaven. Una llibreria, aquí? La Fe ens va obrir la porta i de seguida vaig pensar que ens entendríem: una foto de la Rodoreda enganxada a la columna apadrinava (i encara ho fa) l’espai. Llicenciada en traducció i interpretació, ens va explicar que havia obert feia poc però ja tenia al cap la majoria dels projectes que han fet d’ella una pionera: fa 15 anys ningú pensava que els escriptors “importants” es desplaçarien fins a les Franqueses per xerrar amb els seus lectors, i ho han acabat fent una pila, o que es podia organitzar un club de lectura amb més de cinquanta participants cada mes, o un club de lectura només per a joves, o per a nens, o que una llibretera podia recomanar llibres en un blog i provocar efectes reals sobre les vendes d’aquells llibres. Això va ser el que va passar amb Primavera, estiu, etcètera, el debut de la Rojals: tot va començar a la plaça estavellada pel sol. 

Ha passat el temps, i enguany L’Espolsada celebra el quinzè aniversari, envoltada de la comunitat que ha sabut crear al llarg d’aquest temps, amb totes les lectores que hi han trobat refugi, un lloc on tothom entén què vol dir viure segones vides de ficció amb més intensitat que les pròpies. Sí, una llibreria, aquí. En lloc segur.