BarcelonaAquests dies he hagut de fer repòs per un tema de salut. Això ha coincidit amb una època en què les xarxes socials m'avorreixen sobiranament i, a més, m'he distanciat d'algunes persones amb qui consumia moltes hores de WhatsApp. Aquest deslliurament virtual m'ha deixat temps per dedicar-me al que em fa xalar més del món: fer maratons de lectura, sèries i pel·lícules. Poques coses m'agraden més que llegir-me un llibre o mirar una temporada d'una sèrie en un sol dia, aturant-me tot just per dinar, o ni tan sols això.

Un dels llibres que he devorat ha estat The wave in the mind, talks and essays on the writer, the reader and the imagination, d'Ursula K. Le Guin (disponible en castellà a Círculo de Tiza), que és una recopilació dels textos de no-ficció de l'autora, considerada una de les mestres de la literatura fantàstica contemporània. Le Guin toca temes molt diversos en aquests assajos, des de lectures fins a reflexions sobre la bellesa, fer-se gran, escriure o ser dona. El que vertebra els textos, tot i això, és la importància de la imaginació i de la ficció com a eines indispensables per comprendre i navegar en un món complex i sovint ingrat.

La paraula fantasia, ens explica l'autora, prové del grec phantasia, que vol dir "allò que es fa visible". En anglès, el concepte es va anar transformant al llarg dels segles. Per als escolàstics de la baixa Edat Mitjana significava "l'aprehensió mental d'un objecte de la percepció", és a dir, l'acte mateix de comprendre el món que ens envolta. Amb el temps, va arribar a significar just el contrari: una al·lucinació o el costum d'enganyar-se a un mateix. I, més endavant, va passar a significar la imaginació mateixa: "El procés, la facultat o el resultat de formar representacions mentals de coses que en realitat no són presents". Le Guin admira aquesta ambigüitat de la paraula, que se situa entre la il·lusió i la insensatesa, i una profunda connexió de la ment amb la realitat. D'aquesta frontera va sorgir una nova accepció del terme, el que els psicòlegs entenem per "fantasiejar", és a dir, somiar despert o fer servir la imaginació de manera terapèutica per descobrir raons que la raó desconeix, procés que permet l'autoconeixement.

Connectar a fons amb tu mateixa

És per aquesta raó que l'autora defensa la ficció com una de les millors maneres d'entendre la realitat; fins i tot més útil que l'experiència viscuda, perquè sovint l'experiència ens passa tant per sobre que no tenim temps de comprendre el que vivim i sentim. Per a Le Guin, la ficció més poderosa per recórrer aquest camí de connexió amb un mateix és la fantasia: la ficció realista és esclava de l'aquí i l'ara i, en canvi, la fantasia ens deslliura de les maneres de viure, la moral, els costums o les lleis d'una època i d'un lloc concrets. La fantasia és universal, diu, perquè la seva essència és la matèria psíquica, les constants humanes.

Corre un mem per les xarxes socials que podria haver escrit Le Guin i que diu: "Obtinc les meves notícies de l'única font fiable, el simbolisme críptic dels meus somnis". Deu ser per això que, després d'aquests dies de desconnexió i d'immersió en la fantasia i els somnis, en surto amb la sensació, gens paradoxal, d'haver connectat a fons amb mi mateixa i amb el dol pels amics que han quedat enrere o per la sensació d'invulnerabilitat que es perd un cop passes la frontera dels quaranta.