Hilda Agostini (1890-1976) va ser una mestra catalana republicana, protestant i maçona, una combinació explosiva que encarnava els fantasmes del dictador Franco. No és estrany, doncs, que morís a l’exili parisenc. S’ha escrit prou de la tasca pionera de moltes mestres a la Catalunya del primer terç del segle XX. És menys habitual, en canvi, posar el focus en la maçoneria femenina, un dels aspectes que tracta la biografia que Cèlia Cañellas i Rosa Toran han dedicat a aquesta figura fins ara desconeguda, un llibre guardonat amb el primer premi d’assaig humanístic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i publicat per Edicions 62.

Va costar que la maçoneria obrís les portes a les dones. La lògia Lealtad, constituïda el 1869 i que va existir fins al 1939, va ser la primera on dones com l’escriptora i pianista Carme Monturiol –emparentada amb l’inventor del submarí–, la música Àurea Rosa Clavé –filla d’Anselm Clavé– i Clotilde Cerdà –filla del creador de l’Eixample– hi van tenir un paper destacat. Per cert, Clotilde Cerdà, arpista precoç mundialment famosa, va fundar i finançar a Barcelona una pionera i avançada escola per a noies per facilitar-los una formació que els permetés tenir una vida autònoma i professionalment activa. La Lealtad, estudiada per Pere Sánchez Ferré, va ser una de les grans lògies catalanes, a la qual va pertànyer, entre d’altres, Lluís Companys. Altres dones rellevants considerades afins a la maçoneria són l’anarcosindicalista Teresa Claramunt o l’escriptora Aurora Bertrana.

Per influència paterna, Hilda Agostini va ser una dona emancipada. El pare era un comerciant nord-americà d’origen italià: a més de català i castellà, parlava italià, anglès i francès. Tocava l’acordió i cantava òpera. I era protestant i maçó, molt implicat en les dues causes. Havia arribat a Catalunya com a periodista d’un diari de San Francisco per cobrir la Tercera Guerra Carlina. Es va quedar a Tarragona, on es va dedicar als negocis. Hilda li va seguir les passes i a les seves causes hi va afegir la passió per l’ensenyament i la política republicana d’esquerres, la qual la va fer virar del protestantisme al laïcisme no anticlerical (entès com a neutralitat religiosa). Els seus pilars? Amor per la cultura, tolerància amb el proïsme i coherència amb els propis ideals. Un esperit, com es pot veure, molt maçó, tal com reflecteix la màxima de Saint-Exupéry que encapçala el Museu de la Francmaçoneria de França: "Si tu discrepes de mi, germà meu, en comptes de ferir-me, m’enriqueixes".

Seriosa i sarcàstica, lluitadora per la igualtat entre homes i dones, durant la República i la guerra va tenir un paper important com a mestra i política, amb referents com Marcel·lí Domingo i Rafael Campalans. Des d’una catalanitat àmpliament sentida, va marcar sempre distàncies amb el catalanisme conservador, tot i que va completar estudis (s’havia format a Madrid) a l’escola de mestres de la Mancomunitat impulsada per Prat de la Riba. El 1933 també va fer el curs per ser professora de català. Els anys republicans van ser els de més implicació en la maçoneria, vinculada a la germandat Delfos amb el nom simbòlic de Maya. El seu discurs d’ingrés, en català i dedicat precisament al temple grec de Delfos, acabava amb un idealista i premonitori "Catalunya reviurà!", i el va guardar tota la vida com un tresor.

Les seves experiències de mestre als anys 20 en centres públics de pedagogia avançada al Raval i Vallcarca la van portar finalment, en plena guerra, quan ja s’havia convertit en una notable propagandista dels valors republicans i feministes (a través d’articles a la premsa i mítings polítics), a dirigir un dels dos parvularis municipals Montessori de Barcelona, fins a la fugida cap a França, previ pas per Figueres i la Vajol, des d’on, juntament amb el seu company Guillermo, va passar la ratlla amb el grup del president Azaña. Durant el llarg i complicat exili, tant la maçoneria com el protestantisme familiars li van ser de gran ajuda per tirar endavant. Mai va tornar a la seva terra.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Hilda Agostini' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.